...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

puedo soñar lo que quiera

xavier | 23 Agost, 2007 16:37

I és que he parlat del Mossèn Alcover (de l'IES, no del mossèn), on vaig començar a fer classes i on també es va acabar el curs (ja ho sé, els cursos sempre s'acaben). A les classes de filosofia vam poder acabar el curs (d'aquella manera) parlant específicament de la seva funció crítica i de la utopia. Ho il·lustràrem amb l'excel·lent pel·lícula Noviembre, d'Achero Mañas...

sueño con cambiar el mundo, pero el mundo no se deja

Ho he pogut fer altres vegades, amb resultats i reaccions molt diverses, entre les quals s'hi troben les que a mi m'importen. La primera vegada que un fa classes sempre és complicada (la segona i la tercera també) perquè, tot i que passen moltes coses genials, també en passen de difícils. Després de veure la pel·lícula en va passar una d'aquelles que fan oblidar qualsevol dificultat passada i que fan pensar que, només per allò, tot ha valgut la pena.

 (Segueix)

Tonto, muerto, bastardo e invisible

xavier | 23 Agost, 2007 15:21

El títol de l'article només té una funció comercial, la d'atreure (a no sé qui) a la lectura del post.

És el títol d'una novela de Juan José Millás (per tant, també la d'atreure a la lectura de la novela), que no ve al cas i, per tant, no en diré res. Però és que en els comentaris generats per algun dels llunyans posts de la RIM hi quedava promés un article del mateix Millàs.

Caterina Viver, que ha estat una de les alumnes que s'ha interessat pel bloc, que hi ha participat amb aportacions ben interessants i que ha aprés i no només ha estudiat filosofia i de qui jo també he aprés, el va reclamar amb raó, però l'article s'havia perdut en el laberint de coses interessants entre coses no interessants i no el vaig localitzar fins molt temps després, seguint el fil d'alguna Ariadna.

Es pot llegir ara, perquè el post "segueix".

No desvetllaré el fil argumental, però record quan, estant a l'IES Mossèn Alcover, a Manacor, un alumne em va regalar una polsera d'aquelles de goma reivindicatives (?). Altres alumnes em van interpelar: "És vertadera?". Jo em vaig preocupar, perquè la meva era com les altres, de goma, i s'embrutava, com les altres, i era, com les altres, "de veres". Tal vegada la pregunta tenia a veure amb què "les altres" et dotaven de superpoders (i jo no en tenia) o bé que tenien una funció solidària, garantida, això sí, per les mateixes empreses multinacionals que exploten infants als països empobrits. I és que, a vegades, massa, no entenc res...

I si, com segurament és, teatralitzam la nostra vida... què respondríeu a la qüestió del darrer paràgraf?

 (Segueix)

Panteixos d'estiu

xavier | 23 Agost, 2007 12:27

La qüestió és que la cosa ha estat agonitzant durant quatre mesos. Les causes més o manco les conec, les conseqüències puc imaginar-les.

Però, de fet, em consta que hi ha dues persones que han culetjat si hi havia novetats (cap d'ells alumne, evidentment). No obstant, com que no hi havia novetats, es produeix ara la paradoxa que segurament ha no hi culetgen, i potser que els articles que puguin anar apareixent aquests dies no tenguin ni un sol lector...

Així i tot, com que el curs es tanca al setembre, i aquest setembre, al temps, es tancarà un cicle, afegiré una sèrie de comentaris que s'anaven elaborant durant el tercer trimestre i que, per estar manxol, no vaig arribar a publicar, per, al manco, cloure aquest cicle, ja que no sé encara com es reestructurarà el treball a partir del bloc ni si aquesta és la fòrmula adequada.

I jo solia acomiadar el curs amb una darrera sessió que posava l'accent en el futur. Enguany va quedar trencat i per això recuper un poema que solien emportar-se els alumnes, i que ja durant l'estiu passat vaig intentar penjar-lo recitat per l'autor. És Palabras para Julia, de José Agustín Goytisolo.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb