...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

HiaFia: Quantes hores fa que està penjada aquesta anotació?

xavier | 29 Febrer, 2008 16:39

Així m'ho podeu retreure. Però és que:

1) sou simpàticament ansios@s: el de Descartes el vaig penjar just en el moment que s'havia parlat del tema sobre el qual tractava l'article. Abans no l'hauríeu pogut enfocar (o desenfocar o de-cartes-enforcar). I

2) les vostres ànsies de saber són tan infinites que no puc abastar-les: però treballau també cap enrera, ja que els articles sobre l'hel·lenisme i/o l'edat mitjana ningú els ha treballat, i tenen la mateixa valoració que els altres (un per prova escrita).

L'article que us enllaç avui, ja us dic, us interessa més bé pels textos que per la resta, que només són curolles subjectives. El de Descates, perquè té a veure amb el que hem tractat avui. I el de Kant, per tal que us comenceu a mentalitzar de què serà deliciosament complicat. I recordau que és una sèrie que prové de Cantabou 25 i Cantabou 26.

(Des)centrar autors [3]

Salut i filosofia!

Qui vulgui comentar arrel de Descartes

xavier | 27 Febrer, 2008 17:46

Un article d'Adela Cortina, sobre la funció de la filosofia...

CORTINA: la filosofía en la escuela

Us en faig cinc cèntims: amb la reforma del batxillerat es va plantejar la disminució de la presència de la filosofia en els curricula. Ella en defensa el manteniment. Això és la part circumstancial de l'article, que us serveix per entendre el plantejament, però no és allò essencial. Del que es tracta és de veure el paper de la filosofia en l'educació, i, per tant, en la societat.

La filosofia és una assignatura fràgil, constantment amenaçada i que necesita justificar-se per ser ensenyada (cosa que no passa amb altres matèries, que sembla és indiscutible que s'ensenyin): millor haver de justificar-se que no partir de prejudicis. Segurament això està relacionat amb la situació de la filosofia en l'actualitat, en relació a la resta de sabers (residual i marginal) i a la seva consideració social (percebuda com innecessària). Tal vegada estigui bé així, ja us en parlava a principi de curs i a final de curs en tornarem a parlar, perquè històricament hi evolucionarà.

Cal que preneu la posició de Descartes com a referent, i discutir, vosaltres, quina pensau que és i que ha de ser, la funció de la filosofia en l'actualitat. I alerta! No vull una apologia de la filosofia en els plans d'estudi: pot ser que hom pensi que ha de desaparèixer, però no perquè seria una assignatura menys a haver d'estudiar sinó perquè tengui raons crítiques. I si ha de desaparèixer, que desapareixi, però amb dignitat. (Això en relació a la vostra llibertat de pensament i expressió, que el col·lectiu en defensa de la filosofia continuarem lluitant fins i tot per tal que augmenti la seva presència).

Convocatòria enllaçada per un alumne

xavier | 26 Febrer, 2008 21:04

Pens que, com a mínim per interrogar-se, val la pena lliurar-la com anotació. A l'enllaç que s'adjunta hi trobareu la seva exposició.

CONCENTRACIÓ CONTRA EL CÀNON

El proper 2 de març, a les 17h es portaran a terme diverses accions enfront a les seus de la Societad General de Autores y Editores (SGAE) a diferents ciutats que conformen l'Estat Espanyol en contra del cànon per còpia privada que existeix al nostre país i és administrat per la SGAE, una societat sense ànim de lucre (?).

Exigeix llibertat a la cultura!

http://r86.es/canon

HiaFia: Descartes, meditant

xavier | 25 Febrer, 2008 22:47

Idem de idem de idem.

DESCARTES: Meditacions metafísiques

[Les meditacions són sis, la selecció és de les tres primeres]

HiaFia: Descartes, Discurs del mètode

xavier | 25 Febrer, 2008 09:21

No és material obligatori (hi ha material obligatori?) però que vulgui pot llegir Descartes, en aquesta selecció de fragments del Discurs del mètode.

DESCARTES: Discurs del mètode [selecció]

DESCARTES: Estructura del Discurs del mètode, per afinar el comentari.

RIM: Nietzsche?

xavier | 24 Febrer, 2008 22:32

Tomo nota

Juan José MILLÁS

EL PAÍS, 22/2/8

Crecí en la cultura de las verdades reveladas (yo soy el que soy y todo eso), por lo que me he pasado la vida esperando una carta, un telegrama, una llamada de teléfono. No se trataba de una espera consciente, desde luego. Me he dado cuenta ahora, de mayor, al reflexionar sobre mi existencia y advertir que siempre he atendido de forma un poco ansiosa el teléfono, que nunca he dejado de revisar la correspondencia (aunque fuera del banco), que he abierto la puerta de mi casa a todos, fueran testigos de Jehová o vendedores de aspiradoras. Incluso he invitado a los segundos a merendar, por si fueran portadores de un mensaje. (Segueix)

HiaFia: Calderon [2], el somni cartesià

xavier | 24 Febrer, 2008 19:38

Per contrastar-ho, sobretot, amb el dubte cartesià, un segon apart de Segismundo, a La vida es sueño (escena VI, jornada II).

Figura com a enllaç, perquè els versos s'expandeixen excessivament en el bloc. Comprovam que al Barroc és freqüent la contraposició vigília/somni, que hi ha aquell decensís que genera una voluntat de certesa, o de fugida.

No és un exercici gratuït, no és una filigrana filosòfica (com tampoc no ho és el geni maligne). Fins i tot podem contrastar-ho amb Plató, amb la caverna. Però fixau-vos també en el canvi d'orientació que es produeix amb la filosofia moderna: el problema ja no és que pensem que la realitat és la de dins la caverna, el problema és si tenim alguna manera de saber si estam dins la caverna. Si hi ha un criteri que ens serveixi per determinar què és veritat o no.

CALDERON: Segismundo II

Una altra manera de dir-ho... a ALTERNATIVACCIO

E4A, E4B, E4C: Seguiment del procés electoral (Eleccions 9M)

xavier | 24 Febrer, 2008 17:14

Aquí trobareu un breu relat del que hem comentat a classe (amb els que hem anat a xarxipèlag), amb la resta ho comentarem prest però podeu començar a veure el que s'ha de fer. També hi trobareu els model de fitxes que heu d'emplenar, per tal que ho tengueu com a referència.

Es tracta de fer un seguiment, en el marc del tema que anam fent sobre democràcia i constitucionalisme, del procés electoral que ha començat aquesta setmana.

 (Segueix)

Fia: Si me demanen què tal, diré occipital (joder, no ho sé tot)

xavier | 19 Febrer, 2008 16:50

LES MAQUINES, PODEN PENSAR?

Un dels temes controvertits suscitats per la reflexió sobre la ment i el cervell de l’ésser humà és la possibilitat de construir una intel·ligència artificial que pot ser capaç de realitzar les mateixes activitats que l’home. Tanmateix, la possibilitat que una màquina “substitueixi” l’ésser humà fa pensar i suscita moltes pors que s’han representat en nombroses ocasions en pel·lícules i novel·les que parlen d’una “revolta dels autòmats que pensen” per arribar a dominar la humanitat. Malgrat tot, el tema és important i cal pensar-hi en profunditat. Alguns autors plantegen objeccions a la possibilitat que una màquina pensi, per exemple, plantejant coses que els homes sí que poden fer i les màquines no: no tindrien llibertat, no podrien assumir la validesa de l’error en l’aprenentatge, no tindrien creativitat, no podrien tenir sentiments, ... Moltes d’aquestes objeccions també són criticades; per exemple, es va afirmar que una màquina mai no podria vèncer un mestre en una partida d’escacs, però va arribar Deep Blue.

 (Segueix)

Fia: Més sobre percepció (ho percebem tot?)

xavier | 18 Febrer, 2008 21:52

L’ACCÉS DE L’HOME AL MÓN: L’EXPERIÈNCIA SENSIBLE

L’ésser humà coneix amb tot l’ésser: amb el cos, amb la imaginació, amb els sentiments... Totes les dimensions de la vida de l’home estan implicades en la seva capacitat de conèixer. El coneixement està enllaçat amb l’acció, ja que no és simplement un esdeveniment estàtic de captació de dades, sinó un procés dinàmic d’interacció amb el món. És a dir, l’aprenentatge, la cultura, la capacitat dels sentits o les motivacions que té una persona condicionen el que coneix i, al seu torn, tot allò que coneix influeix en allò que fa, en allò que pensa i en les decisions que pren.

Tanmateix, hi ha un nivell primari i bàsic del coneixement: el de l’accés a la realitat o “experiència sensible”, analitzada fonamentalment per la psicologia tenint en compte les dades neurològiques. El punt de partida del coneixement és la “presa de contacte” en la qual intervenen les capacitats sensorials, interpretadores i intencionals de l’ésser humà.

Escher: mans que es pinten

 (Segueix)

Descartat descartar Descartes

xavier | 17 Febrer, 2008 10:49

Per aquells a qui us agobien les anotacions anteriors (Bartolomés de las Casas, Shakespeare, Montaigne, Calderón, Foucault) i cercau les anotacions més pràctiques (ets tu?) us deix, accessibles per no haver de cercar en alternativacció, el material complementari a Descartes, inici de la modernitat filosòfica.

DESCARTES: El racionalisme

Contrahistòria de la filosofia

xavier | 17 Febrer, 2008 00:07

Publicats per Anagrama (Coleccion Argumentos) han aparegut els volums I i II (Barcelona, 2007) de la Contrahistòria de la filosofia de Michel ONFRAY (1959). Edicions de 1984 (un nom prou suggerent) ha començat ja amb la publicació de la sèrie: ha sortit, en català, el primer volum. Parlarem d'Onfray un altre moment, perquè biogràficament és interessant, però avui ens centrarem en aquests interessants llibres que serveixen per fer una història de filosofia a contrapèl, i us serviran per complementar, en haver passat la selectivitat, allò pensat aquest curs. Perquè, com sempre, hi ha una història oficial i unes escriptures al marges. Jo, no me n'amagaré, introdueixo els marges. Però amb tres hores a la setmana no podem fer cucaveles.

Las sabidurías de la antigüedad

El primer volum tracta la filosofia clàssica, i Demòcrit, recordau, aquell atomista de qui Plató volia cremar-ne els llibres, i Epicur, el del Jardí, són els eixos articuladors.

El cristianismo hedonista

El segon volum tracta l'Edat Mitjana i el Renaixement: heterodòxies, epicureismes i Montaigne. De fet ara ja els podríeu llegir ambdós, perquè aquestes etapes les hem cobertes ja. Però hi ha temps...

 (Segueix)

HiaFia: Calderón [1], la constatació del canvi epocal

xavier | 16 Febrer, 2008 23:55

No enredaré massa, ja en parlàrem en el seu moment. I ja el recuperarem. I recuperarem Calderón també en relació a Descartes.

Per contrastar-lo sobretot amb el text del Discurs sobre la dignitat de l’home, de PICO DELLA MIRANDOLA, un primer fragment del soliloqui de Segismundo, a La vida es sueño (escena II, jornada I):

CALDERÓN DE LA BARCA: Soliloqui Segismundo 1

Foucault: resistència del jo per dispersió o dissolució del jo

xavier | 16 Febrer, 2008 22:26

Aquest jo tímid, i íntim, del qual parla Montaigne, serà pedra angular de la filosofia posterior, en tant que Descartes constituirà el jo com a element central de la filosofia. Passarà per vàries peripècies, ho veurem, però jo us parlava de Foucault, un filòsof molt contemporani. És una línia de pensament francés.

Focault reivindica la dispersió del jo, per confrontar-lo a aquelles estructures socials que ens volen convertir en quelcom rígid, incapaç de llibertat.

Per si a algú li interessa ho he penjat com a document:

FOUCAULT: Que nos dejen en paz

Havia sortit ja al bloc, en una anotació de dia 5 de març de 2007 (I que continui el debat, no ho aclarim tot, que és més divertit), arrel d'una anotació anterior de dia 12 de febrer ("No me pagan por pensar") que va generar un debat, dels més fecunds que s'han produit en aquest bloc, que recoman a aquells que tengueu un poc de temps per perdre (perquè a vegades el temps perdut és el temps millor aprofitat). Les aportacions de les i els alumnes i d'algun altre participant són el que val la pena.

HiaFia: Montaigne, escepticisme i erecció (o disseminació) del jo

xavier | 16 Febrer, 2008 22:22

Llàstima que no poguem dedicar-li més temps a Montaigne. Podria ser un dels autors. Un personatge interessant és.

"Que sais-je?" (Què se jo?) es demana Montaigne. Escepticisme (recordau els sofistes, o, millor, l'hel·lenisme). Ho pos en francés (com dues més que posaré), no per pedanteria (jo no sé francés, per molt que m'agradaria saber-ne) sinó per la sonoritat i perquè com a mínim aquesta expressió és leitmotiv del seu pensament. No té certeses i es reclou en ell.

I escriu un llibre, magnífic, els Assaigs, on s'intenta explicar explicant-se a ell (el jo). A l'advertiment que fa al lector, que vam llegir a classe i que ara us deix per si a algú li interessa ho diu: "Ainsi, lectou, je suis moi-même la matiére de mon livre". Ell és el tema del seu llibre, però al seu llibre parla de moltes coses que no són ell. S'erigeix el jo com a tema en un procés de despullament. Per això erecció, que us haurà semblat provocatiu, i disseminació (amb una intencional etimologia evident). Ell es disol en allò del que parla.

MONTAIGNE: Al lector

He posat la traducció castellana perquè és la que tenc jo. En català hi ha ara en marxa una traducció que va pel segon volum.

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb