...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

d'emperadors i esclaus...

xavier | 28 Juny, 2008 21:38

Marc Aureli, emperador filòsof

fotografia: Maria Lluïsa Pons, gràcies... Roma 2007

“Encara que haguessis de viure tres mil anys o fins i tot tantes altres vegades deu mil, recorda, no obstant, que ningú perd altra vida que aquesta que viu, i no viu altra que la que perd. De manera que al mateix ve a acabar el més llarg i el més curt. Doncs el present és igual per a tots, i, per tant, igual el que perd, i el que s’abandonà està clar que és tan breu... Perquè ni el passat ni el futur podria ningú perdre-ho. Perquè, d’allò que no és té, com podria hom desprendre’s. Recorda sempre, doncs, aquestes dues coses: una, que totes les coses són des de l’eternitat d’igual aspecte, que es repeteixen cíclicament, i que en res difereix que hom les vegi durant cents anys, dos-cents o un temps infinit; l’altra, que tant el que viu moltíssim temps com el que ha de morir ràpidament, pateixen la mateixa pèrdua. Doncs és el present tan sols d’allò que es veurà privat, donat que tan sols el té a aquest, i allò que hom no té, no ho perd.” (Marc Aureli)

"Engrandiràs el teu poble, no elevant les teulades de les seves vivendes, sinó les ànimes dels seus habitants." (Epíctet)

mala fama

xavier | 26 Juny, 2008 20:57

Robespierre-Marat-Sade, podem engirgolar-los arrel de la semblança anterior.

L'escriptura de la pàgina negra de la Revolució Francesa desprestigia determinats fets, i, per tant, determinades idees. Ens hem de quedar tan sols amb allò políticament correcte.

Però, què és allò políticament correcte?

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà? La seva herència? Ara fa 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans: les commemoracions han estat discretes. Amnistia Inernacional certifica en el seu Informe Anual (accessible a la seva web) seixanta anys d'incompliments.

Nous perills ens amenacen.

Nosaltres ens preocupam pel futbol...

Proposta de setmana laboral de 60 hores (fins i tot de 65): regrès en els drets laborals. Però nosaltres ens preocupam pel futbol.

Directiva europea sobre immigració: fins a 18 mesos d'internament, només per situació administrativa irregular... Nosaltres ens preocupam pel futbol.

Berlusconi fent befa de la separació de poders (sí: Montesquieu, quines coses...).

I salutacions feixistes.

I hi ha gent qui signa pel restabliment de la pena de mort.

0-3 Enhorabona. Ministres i reis són al futbol. A Europa s'aproven directives de matinada.

De totes les històries de la història, la més trista és la nostra, perquè acaba malament...

I desprestigi de Robespierre, evidentment.

Durant el Terror, en un mes i mig, tristament, foren executades 1.366 persones.

Durant la repressió de la Comuna de París, s'executaren 23.000 insurgents, en una setmana (és la xifra mínima: hi ha qui parla de 35.000 oficialment reconeguts i prop de 100.000 morts efectius).

La història oficial condemna Robesbierre, i obvia l'episodi de la Comuna.

De totes les històries de la història, la més trista és la nostra, perquè acaba malament...

talment llops afamegats: nous perills ens amenacen...

xavier | 23 Juny, 2008 22:29

David/Marat

"Marat! ¿Qué farem ara que ens has deixat, abatut per la mà criminal d'aquells que volen fer tornar enrere les rodetes del rellotge de la història, com podrem endevinar els nous perills que ens amenacen, saber de quin indret ocult sorgiran altra volta les forces que voldrien la victòria dels emigrats, el triomf de l'obscurantisme? Marat, t'han assassinat precisament quan més et necessitàvem, quan la pàtria és encara en perill i els exèrcits de totes les monarquies del món són al voltant de la República, talment llops afamegats esperant caure d'un moment a l'altre damunt la seva presa. On trobar ara, quan començam a veure la traïció covant en molts dels nostres, el teu coratge per a resistir les endemeses que encara ens té reservades el destí? Com ser dignes, ciutadans exemplars, soldats en el combat per la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat talment com ho vares ser tu, cada dia, cada instant de la teva vida, cada segon de la teva existència?"

Donatien Alphonse François de Sade (Marqués de Sade)

a LÓPEZ CRESPÍ, Miquel, París 1793. El Tall editorial, Palma de Mallorca, 2008 (malgrat ell no publiqui els meus comentaris al seu bloc)

B1A/B/C: Recuperació de l'assignatura. Filosofia I. Setembre

xavier | 23 Juny, 2008 22:11

Recursos per al treball de l'assignatura en vistes a la seva recuperació a la prova extraordinària d'avaluació de setembre:

1.- Full de recuperació, talment el que us vaig lliurar (o la tutora)...

Dels materials de treball que se us indiquen, no cal comprar-ne cap: fixau-vos que ho diu el full. Estan disponibles tot seguit. L'un és un article de 9 pàgines i l'altra és un dossier de textos amb un guió de treball:

2.- Lectura de José SARAMAGO: Descubrámonos los unos a los otros (ISEGORÍA, 19 [1998])

3.- Dossier de textos "Qui som? La pregunta per l'ésser humà"

4.- Guió de treball del dossier.

RIM: avís per a navegants

xavier | 15 Juny, 2008 16:22

Setmana laboral de 65 hores, desmantellament de l'estat del benestar. El problema no és la crisi, és que ha estat causada perla desmesura d'un creixement econòmic que ens enlluernava amb falses promeses de millors dels mons possibles, creixement que es sostenia amb l'erosionament i venda del sector públic, i que ara no hi haurà elements que frenin la topada amb el terra. Haurem d'inventar antigues fòrmules?

Juan José MILLÁS

Sin manos

EL PAÍS 13/06/2008

Una cosa es la crisis y otra la fricción con la atmósfera al entrar en la realidad. Los pisos no valían lo que costaban, el Euríbor era una trampa, el petróleo tenía los días contados, los créditos al consumo llevaban veneno dentro, el coche con tracción a las cuatro ruedas decepcionaba al quinto día, aunque había que seguir pagándolo seis años. Resulta que esto no era jauja. La entrada en la realidad puede ser brutal si carecemos de los revestimientos cerámicos adecuados. En mi colegio, el profesor de gimnasia hizo creer a un compañero gordo que podía trepar por una cuerda hasta el techo del gimnasio, donde había dibujado una luna. Se trataba de tocarla y volver. El chico, espoleado por las promesas falsas del profesor, llegó hasta la mitad y se dejó caer, frenando la caída con las manos. Llegó al suelo (a la realidad) sin manos.

En esas estamos, descendiendo por la cuerda después de haber estado a punto de tocar la luna. Algunos la tocaron, pero a qué precio. Lo malo es que al despertar del sueño, al entrar en la atmósfera, vamos a conocer la crisis de verdad. Acuda usted a Urgencias con las manos abrasadas por el descenso y le darán hora para dentro de veinte meses. Vaya usted al juzgado de guardia para denunciar la situación y su caso se verá dentro de quince o dieciséis años. Busque un buen colegio público donde enseñen a su hijo a distinguir entre el sueño y la realidad y le dirán que la enseñanza pública de calidad ha desaparecido. Mientras subíamos a la luna, las termitas horadaron lo público, lo desprestigiaron, lo vendieron, lo manipularon, se alimentaron de lo público, que era de todos. No va a ser fácil colocar la frontera entre lo que llamamos crisis y lo que son, simplemente, los efectos del regreso a la realidad, pero deberíamos intentarlo, para recuperar el juicio. Y los espacios públicos.

Utopia/les lluites per la dignitat

xavier | 15 Juny, 2008 16:16

"Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i com aquelles coses per les quals havien lluitat s'assoleixen malgrat la seva derrota, i com, quan això arriba, resulta ser diferent d'allò que s'havien proposat, i com altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven assolir sota un altre nom".

William MORRIS, Un somni de John Ball

Setmana laboral de 65 hores: envant o enrera?

Ètica de 4rt d'ESO, també per comentar a la prova escrita...

xavier | 06 Juny, 2008 18:31

Amnistia Internacional/Drets Humans

Ètica de 4rt d'ESO

xavier | 06 Juny, 2008 17:34

Cançons (haureu de comentar la lletra, no cantar la cançó, evidentment, que és una prova escrita d'ètica, no un concurs de factor k)...

o bé,

Un món, dues classes de persones del disc Respira d' ELS PETS (www.elspets.cat),

o bé,

Los nadies del disc Lo importante está en tu cabeza de La Gran Orquesta Republicana (www.laorquesta.org)...

ELS PETS: lletra

LGOR: lletra

La cançó d'ELS PETS també podeu escoltar-la (el video és un poc nyonyo, cert, però no l'he fet jo...).

Començau a pensar, idò, què posareu...

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb