...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Política poètica

xavier | 31 Març, 2009 21:08

Poètica

Poètica.

Educació

I si ens prenem seriosament el que feim a les aules?

Naufragi d'una Europa (il·lustrada?)

xavier | 31 Març, 2009 21:03

Immigrants

No deixeu de deixar-vos afectar per les notícies...

Immigrants/2

La França revolucionària (la dels Drets de l'Home i del Ciutadà) no abolí l'esclavitud.Faltava aprofundir. Estam aprofundint?

Ara fa setanta anys...

xavier | 31 Març, 2009 20:59

Si hi va haver la victòria (sic.) de demà (1 d'abril) vol dir que avui són 70 anys d'una derrota, derrota d'una República democràtica.

A vegades, amb segons què, no ens n'hem recuperat.

Llibertat

xavier | 31 Març, 2009 19:43

B2AC Absolutament prescindible...

xavier | 26 Març, 2009 21:32

però potser a algú pugui interessar llegir-los, com a anotacions que complementen i fins i tot suggereixen. Després dels dos primers lliuraments (febrer) d'una sèrie de quatre interrogacions sobre textos dels autors, ara els sincronitzats (Descartes i Kant). Originalment apareguts a la revista Cantabou, del Centre de professorat d'Inca.

El maquetatge, com a mínim, és interessant.

Descartes i Kant (Cantabou 27)

B2AC HiaFia: Viure és notar que la sang et corre per les venes

xavier | 26 Març, 2009 21:19

Aquesta és una afirmació de Kant. Un home que sembla desapassionat, segons com. Si voleu, llegiu com era un dia de la vida de Kant. És paradoxal.

Avís: aquest és un material (im?)PRESCINDIBLE. No l'imprimiu.

KANT: Un dia dels seus dies.

B2A (iC?) Kant també va ser menor d'edat

xavier | 26 Març, 2009 13:36

Avui amb b2a (i aviat amb b2c) hem llegit el text de Kant, aquell sobre la Il·lustració. Ja sabeu, tot allò de la majoria d'edat i la minoria d'edat, i dels tutors i les cirurgies estètiques.

Kant, vist d'adalt

Per cert (i per això precipitat) que venia donant-li voltes (volteretas) i pensava que Kant també va ser menor d'esdat, en el seu moment. És a dir, en plata: que llegiu el text de Kant en clau potència, i no en clau crítica (en positiu, no en negatiu), que algunes transposicions que faig els hem de contextualitzar: tot això de la peresa, de la por,... (i hi ha una certa tendència a capgirar la cosa). I ja ho discutirem: però recordau que Kant ens planteja el que podem arribar a ser (no necessàriament el que som). L'assoliment de la majoria d'edat és una tasca inacabable.

 (Segueix)

RIM: trobem-nos-hi

xavier | 25 Març, 2009 22:29

paraula

La riquesa del llenguatge, és riquesa en la nostra comprensió de món, i, per tant, riquesa de la manera com vivim al món. Si tenim moltes paraules, podem dir moltes coses. No renuncieu mai a la complexitat del món, que és complexitat de la vida, i complexitat del llenguatge. Millás, com sempre, ho conta molt bé, avui amb una antiutopia. Cal anar alerta perquè hi ha qui pretén que visquem una realitat simple, que ens pensem i creguem simples, i que només volguem fer coses simples. I ens diuen que allò complexe és amenaçador, per tal que tenguem por i ens autocensurem, i diguem poc, i, per tant, pensem poc i volguem poc. Voleu-lo tot (i no ja, com a l'anunci imbècil aquell de no sé què, sinó amb la conquesta).

A partir de les 00h00' d'avui, 25 de març, està permès fer comentaris a l'article.

 (Segueix)

HiaFia B2AC: Kant us enkantarà

xavier | 25 Març, 2009 16:48

Per tal de resoldre l'agobi que us ha significat veure els apunts de Kant, ho he dissolt en tres parts. De totes maneres recordau que treballarem a partir del manual i aquests us serviran com a materials complementaris.

No us enganaré, és el mateix, però separat. La Il·lustració, i la proposta kantiana, són feixugues, però, com us comentava, són "difícils paraules que diuen llibertat". Gràcies per la vostra infinita paciència.

LA IL·LUSTRACIÓ: Context i plantejament filosòfic.

KANT: Desplegament dels seu pensament.

KANT: Textos.

HiaFia: DIDEROT, l'ànim il·lustrat

xavier | 25 Març, 2009 16:46

"A propósito del retrato que se me hace del ser supremo, de su inclinación por la cólera, del rigor de sus venganzas, de ciertas comparaciones que expresan numéricamente la relación de aquellos a quienes permite perecer por las de aquellos a los que se digna a tender su mano, el alma más recta estaría tentada de que no existiera. Habría bastante tranquilidad en este mundo, si tuviéramos la completa seguridad de que nada había que temer en el otro: la idea de que Dios no existe no ha atemorizado jamás a nadie, pero sí la de que existe uno, tal como me lo han descrito.

[...]

Lo que jamás ha sido puesto en duda no puede ser de ninguna manera probado. Lo que no ha sido examinado sin prevención no ha sido jamás bien examinado. El escepticismo es, por consiguiente, el primer paso hacia la verdad. Una sola demostración me afecta más que cincuenta hechos. Gracias a la extrema confianza que tengo en mi razón, mi fe no está a merced del primer saltimbanqui."

Denis DIDEROT, Pensamientos filosóficos (fragment).

HiaFia: l'optimisme amarg o l'amargor optimista de la Il·lustració: "un hombre más feliz en un país más libre".

xavier | 25 Març, 2009 16:45

El poema ha estat comentat a classe. El contexte, parlat. Però no em puc resistir a lliurar el text a qui el vulgui llegir. Homenatge a un Jovellanos, il·lustrat espanyol, desenganat, empresonat al Castell de Bellver. No resisteixo el cop emocional que signifiquen els darrers versos: el desig de "les petjades d'un home més feliç en un país més lliure". No renunciem a aquest somni.

Hi ha qui diu que la poesia és poc ecològica perquè malbarat el paper. La publicitat a les bústies és poc ecològica. La poesia, una arma carregada de futur, és necessària (Gabriel Celaya).

Per això el lliuro en versió incorporable als apunts:

GARCÍA MONTERO: El insomnio de Jovellanos

Podeu sentir-lo, recitat per l'autor, amb una cadència encantadora, transmetent les múltipes emocions del poema:

En veu de Luis García Montero

De la llibertat...

xavier | 25 Març, 2009 09:20

I tu, on vas?

Dels diferents desordres...

xavier | 24 Març, 2009 18:51

Hi ha un ordre i desordres. Hi ha un nostre desordre i el seu desordre, el de l'ordre. Hi ha un desordre espontani, creatiu, el de la llibertat. Hi el desordre del sistema col·lapsat. Què n'hi ha de coses...

HiaFia: Descartes clausurat

xavier | 23 Març, 2009 18:34

Resta l'ànima. Li diguem ànima, li diguem ment, li diguem el que li diguem a aquesta cosa que ni tan sols sabem si tenim, ni tan sols si existeix. La ciència ens parlarà en termes de dendrites i axons, la filosofia, de dualismes més o manco integrats, la poesia ens en parlarà amb més llibertat i la veritat entesa d'una altra manera.

I és que alguna cosa en mi hi ha. I Descartes, amb la meditació del cogito, la radiografia. La seva, de forma certa. Potser de cap altra, però de la nostra ("que ens respira") no en podem dimitir. I d'aquí la seva importància, d'aquí que importi. Una alumna meva em va reivindicar Descartes per reivindicar la certesa de les seves conviccions (o no eren conviccions?). Potser sigui una de les més pertinents (o no era pertinent?) apropiació de la meditació cartesiana. Ella ho sabria explicar més bé que jo.

Unamuno, a Del sentimiento trágico de la vida:

"Encara que ho creguem per autoritat, no sabem que tinguem cor, estómac o pulmons mentre no ens fan mal, ens oprimeixen o ens angoixen. És el dolor físic, o si més no la molèstia, el que ens revela l'existència de les nostres pròpies entranyes. I això mateix passa també amb el dolor espiritual, amb l'angoixa, ja que no ens adonem del fet de tenir ànima fins que ens fa mal."

És novembre en primavera (trompetera)

xavier | 22 Març, 2009 10:05

1 2 3  Següent»
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb