...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

RIM: trobem-nos-hi

xavier | 25 Març, 2009 22:29

paraula

La riquesa del llenguatge, és riquesa en la nostra comprensió de món, i, per tant, riquesa de la manera com vivim al món. Si tenim moltes paraules, podem dir moltes coses. No renuncieu mai a la complexitat del món, que és complexitat de la vida, i complexitat del llenguatge. Millás, com sempre, ho conta molt bé, avui amb una antiutopia. Cal anar alerta perquè hi ha qui pretén que visquem una realitat simple, que ens pensem i creguem simples, i que només volguem fer coses simples. I ens diuen que allò complexe és amenaçador, per tal que tenguem por i ens autocensurem, i diguem poc, i, per tant, pensem poc i volguem poc. Voleu-lo tot (i no ja, com a l'anunci imbècil aquell de no sé què, sinó amb la conquesta).

A partir de les 00h00' d'avui, 25 de març, està permès fer comentaris a l'article.

 (Segueix)

HiaFia B2AC: Kant us enkantarà

xavier | 25 Març, 2009 16:48

Per tal de resoldre l'agobi que us ha significat veure els apunts de Kant, ho he dissolt en tres parts. De totes maneres recordau que treballarem a partir del manual i aquests us serviran com a materials complementaris.

No us enganaré, és el mateix, però separat. La Il·lustració, i la proposta kantiana, són feixugues, però, com us comentava, són "difícils paraules que diuen llibertat". Gràcies per la vostra infinita paciència.

LA IL·LUSTRACIÓ: Context i plantejament filosòfic.

KANT: Desplegament dels seu pensament.

KANT: Textos.

HiaFia: DIDEROT, l'ànim il·lustrat

xavier | 25 Març, 2009 16:46

"A propósito del retrato que se me hace del ser supremo, de su inclinación por la cólera, del rigor de sus venganzas, de ciertas comparaciones que expresan numéricamente la relación de aquellos a quienes permite perecer por las de aquellos a los que se digna a tender su mano, el alma más recta estaría tentada de que no existiera. Habría bastante tranquilidad en este mundo, si tuviéramos la completa seguridad de que nada había que temer en el otro: la idea de que Dios no existe no ha atemorizado jamás a nadie, pero sí la de que existe uno, tal como me lo han descrito.

[...]

Lo que jamás ha sido puesto en duda no puede ser de ninguna manera probado. Lo que no ha sido examinado sin prevención no ha sido jamás bien examinado. El escepticismo es, por consiguiente, el primer paso hacia la verdad. Una sola demostración me afecta más que cincuenta hechos. Gracias a la extrema confianza que tengo en mi razón, mi fe no está a merced del primer saltimbanqui."

Denis DIDEROT, Pensamientos filosóficos (fragment).

HiaFia: l'optimisme amarg o l'amargor optimista de la Il·lustració: "un hombre más feliz en un país más libre".

xavier | 25 Març, 2009 16:45

El poema ha estat comentat a classe. El contexte, parlat. Però no em puc resistir a lliurar el text a qui el vulgui llegir. Homenatge a un Jovellanos, il·lustrat espanyol, desenganat, empresonat al Castell de Bellver. No resisteixo el cop emocional que signifiquen els darrers versos: el desig de "les petjades d'un home més feliç en un país més lliure". No renunciem a aquest somni.

Hi ha qui diu que la poesia és poc ecològica perquè malbarat el paper. La publicitat a les bústies és poc ecològica. La poesia, una arma carregada de futur, és necessària (Gabriel Celaya).

Per això el lliuro en versió incorporable als apunts:

GARCÍA MONTERO: El insomnio de Jovellanos

Podeu sentir-lo, recitat per l'autor, amb una cadència encantadora, transmetent les múltipes emocions del poema:

En veu de Luis García Montero

De la llibertat...

xavier | 25 Març, 2009 09:20

I tu, on vas?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb