...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

La Caputxeta revisitada (una i una altra vegada)

xavier | 26 Juliol, 2010 21:15

Tenc la sort de poder viatjar a Viena el mes d'agost. Aquesta no és la qüestió, no obstant. Investigant per on anar, què trescar, quins llocs culejar... vaig recórrer a una guia de viatge, la d'Anaya Touring Club, un poc farragosa, però interessant de continguts.

Fins que vaig arribar a les informacions pràctiques, on hi ha tres punts dedicats a: dones viatgeres, viatjar amb nens i viatgers amb discapacitats. L'agrupació ja és estranya i s'intueix que ofensiva. No, d'entrada, per haver agrupat a dones, nens i discapacitats (que té un cert biaix) sinó perquè em costava imaginar quina especificitat podien tenir les dones, els nens i els discapacitats, comuna. Puc entendre que es requereix facilitar determinats serveis a qui viatge amb nins, o que es pot advertir de l'adaptació dels itineraris a persones amb determinades discapacitats... Quina devia ser la de les dones?

Mujeres viajeras

Viena y, sobre todo, Salzburgo son ciudades tranquilas y seguras y no presentan riesgos particulares para mujeres que deciden viajar solas. No obstante hay que prestar atención a los lugares donde se pretende ir, evitando situaciones potencialmente peligrosas (calles de la periferia, oscuras o desiertas, estaciones en horas nocturnas).*

Realment, no té pèrdua. És la sempiterna Caputxeta, l'etern femení que ha de viure atemorit. Després ens estranyam de determinades pervivències del patriarcat, si és que ho mamam de petits i petites, i, el pitjor, una vegada i una altra hi ha algú disposat a recordar-los-ho: xiques, el món us és una amenaça. Procurau estar a casa i fer feliços als vostres.

D'entrada, l'epígraf, que deixa de tenir un aire aventurer tan prest com començam a llegir. Realment algú s'imagina què posaria darrera un epígraf "Hombres viajeros", que ens remet ja a un anunci de Patata Jacques.

Després continua dient que "no presentan riesgos particulares". Aleshores? Cert cinisme, trob.

I fixau-vos: les "mujeres viajeras" són aquelles "que deciden viajar solas". És a dir, que si ho fan en parella (masculina, evidentment) no ho són, ja. A més emfatitza que elles ho "decideixen". No era suficient dir que "viatges soles", sinó que elles ho han decidit (són decidides; segons com, desvergonyides, descarades) i, a més, si els passa alguna cosa, és culpa seva, per haver-ho decidit.

Què els pot passar que no pugui passar a un homes en "situacions potencialment perilloses". Més encara, que li pot passar a ningú "en una calles desierta", si està deserta?. A quina hora han de ser a casa, si volen agafar el transport públic?

http://fundacionlilianacastilloresendiz.blogspot.com/

Així que, xiques: ja ho sabeu, sigueu bones nines: no viatgeu soles.

La tragèdia del patriarcat és que necessita tenir sempre la companyia disponible, però recatada, que les putes les compram al supermercat de devora casa.

L'assimilació de les dones a les discapacitats i a la immaduresa dels infants és una història que coneixem prou bé, de conseqüències encara vigents en el cos social. Aquestes consideracions sexistes han de ser eliminades ja del nostre imaginari.

La cita és de la Guía Total Viena y Salzburgo, editada per Grupo Anaya, S.A., 2010 (pàgina 205)

Podeu demanar que ho rectifiquin (la resta de la guia és molt útil) a anayatouring_internacional@anaya.es i que revisin si en altres guies de la sèrie tenen la mateixa orientació. Pensau que serà eficaç si sol·licitau formalment.

Petit homenatge a la Roja...

xavier | 26 Juliol, 2010 18:38

Des de la meva humil IP, vull contribuir a aquest i qualsevol deliri col·lectiu, amb uns vídeos:

Visitau també la realització en directe, malgrat distorsioni qualsevol equilibri auditiu: CELTAS CORTOS: Skaparate nacional (directe)

Res a dir...

Celtas Cortos han tocat a l'Estadi Vicente Calderón, crec. Vull dir, no són desafectes del tot.

I l'altre, de la pel·lícula de Ken Loach, Terra i Llibertat, aprofitant l'avinentesa:

Les Brigades Internacional eren això, internacionals, i no estaven a cap Federació Nacional de Futbol Associat. No van cobrar cap prima, de fet, encara esperen que se'ls reconeguin determinats drets que, amb justícia, els ha d'haver procurat venir a un país estrany, a lluitar per la democràcia.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb