...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

B2AC Comentari obligatori Descartes

xavier | 18 Març, 2009 14:19

El crani de Descartes

Proposta de comentari: comentari DESCARTES obligatori.pdf

Cultura clàssica: sa vida passa...

xavier | 18 Març, 2009 14:03

Del XIII Curs de Pensament i Cultura Clàssica (La vida quotidiana a l'Antiguitat grecollatina) que us en vaig dir coses, el divendres d'aquesta setmana (el 20) tendrà lloc la cinquena conferència del cicle:

PIETAT, RELIGIÓ I SUPERSTICIÓ A LA VIDA QUOTIDIANA,

a càrrec de Marc Mayer, Catedràdic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.

Si algú està interessat en anar-hi ho hauria de parlar amb n'Àngela o amb mi, ja que l'assistència requereix d'inscripció i només poden assistir-hi algunes persones més, segons ho vagin dient.

El programa complet del curs el trobau a una anotació anterior al bloc.

Bolonia potser* sí; però, així?

xavier | 18 Març, 2009 13:38

En aquests momens hi ha enfrontaments a Barcelona entre la policia i estudiants pel desallotjament dels i les estudiants que ocupaven el rectorat de la Universitat (informen més o manco en temps real diferents diaris: el pais, l'avui...)

La qüestió de Bolonia és molt complexa i hem de fugir (en la discusió, altra context és la rebelió) de les simplificacions i els maniqueismes. Hi ha qúestions de la nostra univesitat que s'han de reformar. La fórmula que s'ha resolt (això que en diuen Bolonia o EEES) és problemàtica. I hi havia un desequilibri entre l'accés al discurs del crítics en relació als administradors.

No obstant això l'Estat (ja ens ho adverteix Maquiavel, a la seva manera) acaba mostrant les seves entranyes:

Unamuno, tan pertinent, tan impertinent: "Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta [...]." No obstant, Llach: "He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre, / mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa. / He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina."

La victòria, al final, no resulta mai, la que es pensava al començament.

Aquesta no és una anotació d'opinió: potser els estudiants no tenguin la raó. La meva opinio l'entraré en tot cas, com a comentari. El cert, i per això la necessitat de pensar tot això, és que la força mai no pot ser la raó.

I solidaritat amb els represaliats, a tots els nivells: els que hi eren i els que no...

Visita a la UIB amb 2on de batxillerat: "qué buenos son los padres salesianos..."

xavier | 17 Març, 2009 23:30

Recordau que divendres anam a la UIB. Aquí hi trobau el programa complet d'activitats.

Mirau la compatibilitat dels horaris i procurau ser feliços.

Triau els estudis (per saber-ne coses) que encara no hi ha res definitiu, i triau, sobretot, ser lliures.

Mirau també que hi ha altres activitats: si voleu us ajudam.

ACTIVITATS I XERRADES

"I meditau aquestes coses i d'altres de semblants i viureu com immortals entre mortals, perquè s'assemblens als déus aquells que viuen entre béns que no moren."

El primera/la primera que assocïi això amb alguna cosa de la història de la filosofia serà el més simpàtic.

 (Segueix)

"Viviremos otros mayos del 68"

xavier | 16 Març, 2009 22:23

EDGAR MORIN Filósofo

[Las dos primeras semanas de la revuelta] "Expresaron una aspiración que recorre la historia de la humanidad desde el anarquismo (libertad), el socialismo (justicia) y el comunismo (igualdad). Además de una explosión adolescente, hubo algo especial: la gente se hablaba en las calles de París, cosa que nunca hace, y las consultas de los psiquiatras se vaciaron. Todos curados. Luego la revuelta degeneró y la gente volvió al psiquiatra. Pero la aspiración sigue. Viviremos otros mayos del 68."

NECESSITAT DE LA PARAULA.

Text complet.

B2ADF Comentari voluntari Descartes

xavier | 11 Març, 2009 21:08

QUI VULGUI comentar arrel de Descartes...

Un article d'Adela Cortina, sobre la funció de la filosofia...

CORTINA: la filosofía en la escuela

Us en faig cinc cèntims: amb la reforma del batxillerat es va plantejar la disminució de la presència de la filosofia en els curricula. Ella en defensa el manteniment. Això és la part circumstancial de l'article, que us serveix per entendre el plantejament, però no és allò essencial. Del que es tracta és de veure el paper de la filosofia en l'educació, i, per tant, en la societat.

La filosofia és una assignatura fràgil, constantment amenaçada i que necesita justificar-se per ser ensenyada (cosa que no passa amb altres matèries, que sembla és indiscutible que s'ensenyin): millor haver de justificar-se que no partir de prejudicis. Segurament això està relacionat amb la situació de la filosofia en l'actualitat, en relació a la resta de sabers (residual i marginal) i a la seva consideració social (percebuda com innecessària). Tal vegada estigui bé així, ja us en parlava a principi de curs i a final de curs en tornarem a parlar, perquè històricament hi evolucionarà.

Cal que preneu la posició de Descartes com a referent, i discutir, vosaltres, quina pensau que és i que ha de ser, la funció de la filosofia en l'actualitat. I alerta! No vull una apologia de la filosofia en els plans d'estudi: pot ser que hom pensi que ha de desaparèixer, però no perquè seria una assignatura menys a haver d'estudiar sinó perquè tengui raons crítiques. I si ha de desaparèixer, que desapareixi, però amb dignitat. (Això en relació a la vostra llibertat de pensament i expressió, que el col·lectiu en defensa de la filosofia continuarem lluitant fins i tot per tal que augmenti la seva presència).

HiaFia: Descartes, meditant

xavier | 09 Març, 2009 10:25

Idem de idem de idem.

DESCARTES: Meditacions metafísiques

[Les meditacions són sis, la selecció és de les tres primeres]

HiaFia: DESCARTES, Discurs del mètode

xavier | 09 Març, 2009 10:23

No és material obligatori (hi ha material obligatori?) però qui vulgui pot llegir Descartes, en aquesta selecció de fragments del Discurs del mètode.

DESCARTES: Discurs del mètode [selecció]

DESCARTES: Estructura del Discurs del mètode, per afinar el comentari.

Setmana del llibre en català

xavier | 08 Març, 2009 22:32

El pati de la Misericòrdia de Palma acull del 6 al 15 de març la 20a Setmana del Llibre en Català organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca.

20a Setmana del llibre en català

Programa...

8 de març

xavier | 08 Març, 2009 21:58

Dia Internacional de la Dona (Treballadora)

Tant si ets dona com si ets home, ets benvingudA.

 (Segueix)

recordatori

xavier | 04 Març, 2009 20:36

Jorge Riechmann A pesar de

Jorge RIEHMANN, Conversaciones entre alquimistas (2007)

Els Simpson i la filosofia

xavier | 03 Març, 2009 20:59

ELS SIMPSON I LA FILOSOFIA

Revista de Verano: EL PAÍS, 16 d'agost de 2008

A Berlin, aquelles dates...

Ei, habitant de la República Independent de Millás, encara queda el relat fotogràfic de Berlin...

¿Dónde están los filósofos?

xavier | 03 Març, 2009 19:15

JUAN JOSÉ MILLÁS

Todos los lugares físicos representan, sin excepción, un espacio moral. La cueva metaforiza una cosa y el desierto otra. Lo mismo podríamos decir de la selva o del mar. No podemos instalarnos en un sitio sin atribuirle inmediatamente connotaciones anímicas. No huele igual mi casa que la de mi vecino porque el aliento moral que impera en cada una es diferente. Todo tiene un alma. La de las palabras, por ejemplo, es su significado. Si se lo quitas, el término más hermoso del idioma deviene en una mera sucesión de sonidos. Lo físico y lo anímico (lo mental, si ustedes prefieren llamarlo de ese modo) se trenzan de una manera diabólica. Pero lo anímico se vehicula siempre a través de lo físico (¿a través de qué, si no?).

subversió del codi de barres

La crisis empieza a configurarse como un sitio infernal en el que acechan seres desconocidos u olvidados. Al principio se hablaba de ella como de un ciclo inherente al sistema. Para sobrevivir, bastaba pues con aguantar un poco la respiración, ya que tarde o temprano saldríamos de nuevo a flote, veríamos la luz. La supervivencia resultaría desde luego más fácil para quien tuviera mayor capacidad pulmonar o dispusiera de botellas de oxígeno. Pero para aquellos a quienes faltara el aire antes de tiempo, ahí estaba el Estado, que disponía de reservas casi ilimitadas. No había que ponerse dramático, en fin, sino cubrirse mientras pasaba el chaparrón. El asunto era duro, pero controlable. En lo que la crisis tenía de alma ("la economía es también un estado de ánimo", dijo el Presidente), deberíamos tratarla con fortaleza de espíritu, sin entregarnos.

Bien, después de Davos, da la impresión de que este desastre no se corresponde exactamente con uno de esos ciclos del capitalismo irresponsable (y perdón por la redundancia), sino que hemos colocado el pie en un espacio nuevo, como cuando descubrimos América (espacio anímico por excelencia). No sabemos nada de este lugar denominado Crisis, pero ignoramos, sobre todo, si tiene puerta de salida. Lo que sí parece evidente es que se trata, una vez más, de un espacio moral de cuyo significado tampoco estamos muy seguros. En tal situación, ¿no deberían hablar más los filósofos que los economistas?

una Realitat antiDescartes

xavier | 03 Març, 2009 19:08

El roto

El combate por la luz

xavier | 26 Febrer, 2009 21:44

Marzal
«Anterior   1 2 3 ... 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 ... 25 26 27  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb