...tot llegint filosofia

L'Obra Cultural Balear i el Grup Blanquerna, juntament amb l'Ajuntament d'Inca, presenten aquest divendres dia 23 de febrer de 2007, a les 20h, a l'esglèsia del monestir de Sant Bartomeu d'Inca i comptant amb l'actuació de l'Orfeó l'Harpa d'Inca el llibre:

La fidelitat obstinada Homenatge a Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell

Pere Joan Llabrés, impulsor de la intervenció de Miquel Barceló a la Seu, va tenir una activitat constant i ferma en defensa de la cultura, la llengua, el patrimoni artístic i la identitat de les nostres Illes.

Alguns de vosaltres vau treballar a les classes de filosofia la qüestió de la recuperació de la memòria en relació a les víctimes de la dictadura franquista. Malgrat a primer cop d'ull sembli una cosa aliena a la filosofia i més pròpia de la història, atany de ple a la filosofia: en la mesura que és una qüestió molt vinculada amb la justícia i el dret (els drets humans), per una banda, i en la mesura que la (les, qualsevol) narració històrica (que no és una única) sempre presuposa plantejaments o prejudicis ideològics.

Per aquells que us va interessar o per aquells que us pugui interessar el proper dissabte dia 24 de febrer de 2007 és realitzarà un RECORREGUT PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA D'INCA, amb motiu del III Memòrial Antoni Mateu i Ferrer, batle d'Inca de la II República en el moment del cop d'estat i afullesat pels militars sublevats. Tendrà el seu inici a les 11h davant l'Ajuntament d'Inca i acabarà aprop a les 13h.

Malgrat es tracti d'un acte promogut per les agrupacions d'Inca del PSM-Entesa Nacionalista i Alternativa (EU-EV) no té un sentit partidista, ja que es convoca amb caràcter obert, hi col·labora l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i es una qüestió en què es vinculen diverses associacions de defensa dels drets humans, en la mesura que es va tractar d'un crim contra la humanitat, com Amnistia Internacional, organització totalment independent.

Fosses comunes a Villamayor de los Montes (Burgos)

divendres, 16 de febrer de 2007

"HEROÍNAS Y CARTAS DE AMOR CONTRA LOS HÉROES"

Vicente Cristóbal, Catedràtic de Filologia Llatina a la Universidad Complutense de Madrid

Fundació “la Caixa”

Plaça de Weyler, 3

Palma

Enmarcat en el cicle:

DONES, HEROÏNES I DEESSES A L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA

La intenció d’aquest XI Curs de Pensament i Cultura Clàssica, ja començat, té la intenció de tractar diversos aspectes del món de la dona a l’Antiguitat grecollatina. Són moltes, en efecte, les manifestacions socials i culturals en què, malgrat les aparences, es manifesta la seva presència. Aquest curs pretén analitzar molt particularment les seves corresponents projeccions mítiques i literàries, com a heroïnes i deesses, amb funcions màgiques, profètiques, guerreres i polítiques. Es tracta, en definitiva, d’oferir una panoràmica del món de la dona a l’Antiguitat per demostrar que, malgrat totes les dificultats, supera l’àmbit de la marginació per aconseguir erigir-se en un referent essencial de la cultura grecollatina.

ENCONTRES LITERARIS

En diàleg amb... Luis García Montero, poeta.

Dilluns, 19 de febrer a les 19h30'

al Centre de Cultura

de la Fundació Sa Nostra

Carrer Concepció, 12

Palma

Un vertadera llàstima que sigui a Palma, de totes meneres, com coneixeu la meva curolla per parlar de filosofia a partir de la poesia, ja intentarem fer alguna cosa a través del bloc...

Una realitat complexa, aquesta és la que afronta l'ésser humà (que a la vegada és, al temps, una realitat complexa). Impossibilitat de captar-la totalment es comporta com l'animal inquiet que és i la intenta desxifrar amb el mitjà que té: el coneixement. Tal és el poder del coneixement que Thomas Hobbes, filòsof anglés (investigau-ne l'època i les transformacions culturals que s'estan produint) escriu un text que causa vertígen (fragment de l'obra Elementos de Derecho Natural y Político i que he pogut recuperar per mitjà de la imprescindible col·laboració de na Lluïsa -gràcies, de veritat- i per això el puc reproduir):

[8]. Para comprender el significado que doy al poder cognitivo, hemos de recordar y admitir que existen continuamente en nuestras mentes ciertas imágenes o concepciones de las cosas externas; de forma que si un hombre fuera capaz de seguir vivo, mientras todo el resto del mundo fuera aniquilado, podria sin embargo retener su imagen y la de todas aquellas cosas que antes hubiera visto y percibido. Todos los hombres saben por experiencia que la ausencia o destrucción de cosas imaginadas una vez, no implica la ausencia o destrucción de su propia imaginación. A esta visión y a las representaciones de las cualidades de las cosas externas llamamos cognición, imaginación, ideas, nociones, concepciones o conocimiento de ellas; y la facultad o poder gracias al qual somos capaces de tal conocimiento, es lo que yo llamo aquí poder cognitivo o conceptivo, el poder de conocer o concebir [9].

És la hipòtesi aniquilatòria, que ens fa adonar del poder de la nostra consciència. Coneixement és poder, i ho veurem més desenvolupat quan tractem el tema de la tècnica.

Uns sentits limitats i una potència ilimitada són l'horitzó en què desenvoluparem els propers temes.

Ànim.

Fa més o manco dos anys va incendiar-se a Madrid un edifici molt emblemàtic, l'edifici Windsor. Arrel de l'incendi Juan José Millás, escriptor i articulista va publicar un article que tangencialment tractava el tema, però que a nosaltres ens interessa per les idees que s'hi troben articulades en relació a la sensació, la percepció, els sentis i el coneixement, que és el tema que hem començat a desenvolupar.

Al final hi ha una reflexió irònica sobre la televisió també molt interessant, pensau-la.

Juan José Millás

MUTACIONES

febrer 2005

Cinco sentidos son muy pocos para hacerse cargo de la complejidad del universo. Con los cinco sentidos no se percibe ni el 1% de la realidad, sobre todo si son tan limitados como los nuestros. Si usted tiene perro y lo saca a pasear tres veces al día, habrá comprobado la avidez con la que huele todo, el empeño con el que escarba para "cazar" los olores atrapados en la tierra. Creemos que el olor asciende, como el gas, pero los perros nos enseñan que se depositan en el suelo y se filtran a través de sus poros en dirección al infierno. El perro no huele: lee. Cuando aplica su nariz a una mancha de humedad depositada allí por una perra, está averiguando su estatura, su raza, su edad, quizá también su dirección y su número de teléfono. Hay una novela antigua de Paul Auster, Tombuctú, contada desde el punto de vista de un can, en la que se señala la superioridad del olfato del perro en relación al nuestro.

 (Segueix)

El dossier que feim servir per desenvolupar diverses qüestions al desdoblament el podeu treballar juntament amb aquesta guia. Si feis algunes de les qüestions plantejades i voleu que les vos revisi, sense cap problema, lliurau-m'ho a classe.

Aquesta entrada serà curteta: tan sols hi trobareu qüestions relatives a la lectura del llibre de SAVATER, Èica per al meu fill que us poden servir de brúixola per orientar-vos en la preparació de la prova escrita, o millor, en l'aprenentatge a partir de la lectura. També haureu de comentar algun dels textos que surten al final de cada capítol.

Més o manco això deia una xapa que he vist a la motxilla d'un alumne de l'IES.

"Quin porvenir!" com diria un alumne meu (cercau com es diu porvenir en català).

El menyspreu del pensament, de la reflexió, és el primer que ens vé al cap, segurament perquè aquesta actitud és la que promou el nostre entorn social. No pensis, consumeix! Qui està interessat en què no pensem? No val res allò per a què no ens paguen, per a què no ens recompensen... Aquesta comercialització de les activitats humanes és preocupant. Però, i si precisament allò per a què no ens paguen és el més valuós? Provem de giravoltar la lectura de la surrealista xapa: precisament, pens, malgrat no em paguin, i ho faig precisament perquè no em paguen. I la xapa "diu" el mateix. És perquè pens que existeixo, venia a dir més o menys Descartes (qui és Descartes?): cogito ergo sum. Reivindiquem-lo...

A qui se li acut un lema que poguem giravoltar?

Potser us sembli estrany que coincideixi, però la lectura es pot fer a diferents nivells: més pautada o més lliure, més comentada o més reflexionada,... i així podeu aprendre de maneres diferents i aprendre diferents maneres...

Aquesta serà, per tant, la lectura obligatòria per al tercer trimestre, trimestre que, recordau, comença la darrera setmana de març: dia 26 de març cal que el porteu:

MARINA, José Antonio i VÁLGONA, Maria de la, La lucha por la dignidad. Teoría de la felicidad política, Editorial Anagrama, Barcelona, 2005 (de la col·lecció COMPACTOS, que és la de butxaca)

L'autor que ens interesa especialment té pàgina web: www.joseantoniomarina.net, si voleu culetjar-la.

Per entrar en olivetes vegem-ne què en diu l'editor:

 (Segueix)

Per tal que us pogueu planificar el que resta de trimestre us deixo les dates per a les proves escrites:

- dia 8 de març, a partir de la lectura del llibre de Fernando SAVATER.

- dia 15 de març, a partir de les qüestions tractades entorn al manual.

Recordau-me que posem un termini per al lliurament del quadern de treball.

Encuriosits i encuriosides alumnes,

Com ja us he comentat el dijous no vendré a fer classe perquè tenc reunió de coordinació de selectivitat, però no us n'alegreu tant que sí tenc feina preparada per vosaltres (tot i que heu tengut la infinita paciència d'anar recuperant hores en relació al primer trimestre, i més que en recuperarem, si voleu).

Recordau que hem estat veient Quiero ser como Becham, en relació als papers que ens toquen socialment als al·lots i a les al·lotes i que podeu fer entrar en relació amb la qüestió del feminisme.

Jo us recoman que en faceu una fitxa d'anotacions, tal com la teniu amb Te doy mis ojos. Altres pel·lícules que us suggereixo en relació al mateix tema són Billy Elliot o Las mujeres de verdad tienen curvas.

El proper dijous heu de treballar la qüestió de l'ecologisme, que teniu a les pp. 98-101. Teniu tota la sessió per fer-ho, així que aprofitau-la. Com? Us propòs dos textos: un article d'opinió sobre la urgència del canvi de mentalitat en relació a l'ús de les energies, i l'altre sobre l'apagada que hi va haver el passat 1 de febrer. Llegiu-ho tot, senyalau el que no s'entengui o necessiti ser explicat, i després, fent entrar en joc aquella pluja de qüestions plantejades entorn a la pel·lícula "Una veritat incòmoda" que vam veure a l'Auditòrium:

1.- Elaborau un esquema dels arguments fonamentals que exposa Jeremy Rifkin...

2.- Analitzau la informació que s'exposa a la notícia sobre l'apagada i contraposau-la amb el gràfic de la p. 98 del manual....

3.- Rellegiu el DOCUMENT 6 del manual i responeu-ne les dues qüestions.

Aquesta anotació fa referència a les qüestions tractades durant les sessions dels dies 29/1/7 i 1/2/7 i l'extraordiària de dia 1/2/7.

El tema que desenvoluparem ara és la unitat 6 de manual del curs: PROJECTES ÈTICS I MOVIMENTS SOCIALS, sobre com, en la nostra societat contemporània, s'ha configurat històricament una sèrie de moviments sorgits de la societat civil a partir de qüestions relacionades amb l'ètica com a projecte social, la recerca del bé projectat sobre la humanitat sencera.

Vam quedar que:

1.- Faríeu una relació d'idees per a la reflexió a partir de la pel·lícula que vam veure i comentar, Te doy mis ojos.

2.- Resumiríeu o esquematitzaríeu l'apartat sobre El feminisme, de la unitat, pps 94-97.

3.- A partir d'això faríeu una relació d'idees per a la reflexió entorn a la qüestió de la igualtat d'homes i dones en el vostre entorn més inmediat i en la nostra societat i d'observacions entorn a la vigència del masclisme.

Recordau també que, per realitzar el seguiment de la pel·lícula hi ha vàries pàgines a internet on hi trobareu fitxes sobre cinema, i sobre les pel·lícules que anam treballant, com www.labutaca.net o www.zinema.com.

Jo us deix una sèrie de notes que us poden servir, o no, per treballar el punt 1 dels abans establerts.

Les eventuals anotacions pretenen facilitar-vos la tasca de reflexió i de redacció del quadern. A classe, és veritat, no ho podem parlar tot, ni podem parlar tots, i per això aquest espai pot completar les coses no dites (que a vegades són les més importants). La matèria, sabeu, té una doble vessant: el plantejament de qüestions i continguts, i, per altra banda, la vostra reflexió i elaboració. Aprofitau aquest recurs sense menysprear el contacte quotidià a l'aula o als passadissos, i encuriosiu-vos i qüestionau-vos i inquietau-vos davant les coses, davant totes les coses...

Som contingent... què hi farem!

Us podeu orientar per aquest bloc, més bé o més malament, amb l'entrada "Guia per a perplexos" de 26 de gener de 2008.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• demanda d'Il·lustració
• àgora: Bolonya, problema o solució?
• a Roma menjaven bé
• B1B José SARAMAGO: cultura(es)
• Una postal, una vida
• B2? (2on de batxillerat): apunts d'Aristòtil
• suport a García Montero...
• Escola d'Atenes a FilòPolis
• B2AC Platonitza't i vitaminitza't (sempre amb esperit crític)
• E4ABCK Qui ets tu?

• batxillerat [1]
• general [65]
• filosofia i ciutadania [2]
• història de la filosofia [39]
• educació eticocívica [2]
• ètica [24]
• filosofia [21]
• tutoria i orientació [2]
• filosofia i poesia [7]
• Història d'Espanya [2]
• el Calaix [2]
• esdeveniments [8]
• sentències arbitràries [1]
• paradoxes mafaldianes [1]
• l'Apeiron [3]
• enllaços [0]
• eines [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom