...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Si això és un home...

xavier | 27 Gener, 2008 10:58

Aquest és el títol de la lectura per aquest segon trimestre que ha de fer l'alumnat de 1er de batxillerat. En relació a la passada, és una lectura més senzilla, és una novel·la, i la dificultat rau en donar-li una dimensió filosòfica, més enllà d'una lectura estrictament literària. Què n'heu de fer, a l'hora de redactar el comentari? Primer de tot jo us recoman fer la lectura amb un llapis, un bolígraf i un quadern: subratllau, anotau, i escriviu allò que us va suggerint. Així tendreu els elements per després desenvolupar. Després desenvolupau el guió que us vaig comentar a classe (com a orientació, no és una estructura tancada, perquè hi ha elements que poden sortir a diferents punts):

1.- Cal que situeu l'autor (cercau-ne informació, i seleccionau la més significativa), contextualitzeu l'obra (els esdeveniments històrics que envolten l'obra i el fet concret dels camps de concentració, Auschwitz, i la ideologia que els va fer possibles) i feu una presentació de la novel·la (de què tracta, l'argument).

2.- Identificau, analitzau i comentau les problemàtiques filosòfiques que apareixen a l'obra (filosòfiques en un sentit ample, és a dir, aquells element que exigeixen ser pensats): els valor morals de les persones que hi apareixen (presoners i carcellers), el valor de la vida humana, la solidaritat, la culpa per la supervivència...

3.- Elaborau una reflexió sobre la condició humana (què significa ser ésser humà), a la llum (o a l'ombra de la novel·la). Començau per un plantejament vostre, tan a nivell més abstracte (què és l'ésser humà en general) com a nivell més experiencial (la vostra vivència), i després orientau-la cap els elements que ens pugui aportar la novel·la (l'existència de l'ésser humà en una situació límit).

4.- Justificau l'actualitat de la novel·la (a favor o en contra): per què hauria de ser necessari conèixer els fets que envolten la novel·la, o és millor oblidar-los? Es tracta d'un esdeveniment anecdòtic en la nostra història recent o bé es tracta d'un fet fonamental del qual no podem escapar?

5.- Finalment, i com sempre, assajau una valoració crítica a mode de conclusió.

Intentau trobar un títol propi al vostre treball i recordau que a la novel·la hi ha un Apèndix que us ajudarà bastant, crec jo, a enfocar el comentari. Es tracta d'un seguit de qüestions que estudiants de batxillerat (com vosaltres) plantejaven a l'autor quan visitava els centres d'ensenyament, i les respostes que ell va elaborar. També us adjunt, com enllaç, un article de Juan José Millás que tal vegada pugui servir-vos per entendre el nivell de lectura que es pretén.

 (Segueix)

Altolaguirre

xavier | 26 Gener, 2008 17:03

Per tractar temes d'antropologia filosòfica, com la qüestió del dolor i la mort, podem aproparnos-hi mitjançant la literatura, una altra forma de coneixement (el vostre manual oblida l'art, com a forma de coneixement de la realitat, intentau incorporar-lo d'una manera plural).

Jo us proposava varis textes, un d'ells, tal vegada el més difícil de localitzar, el de Manuel Altolaguirre podeu trobar-lo aquí.

 (Segueix)

Prova escrita sobre Tomàs d'Aquino i companyia

xavier | 26 Gener, 2008 16:06

Per aquells que no els heu pogut trobar, aquí en teniu els apunts: Tomàs d'Aquino. Sé que són menys clars que els anteriors i que la referència del llibre ho és més, però també recordau que va augmentant el nivell de complexitat.

 (Segueix)

Guia per a perplexos o Com orientar-se en aquest bloc...

xavier | 26 Gener, 2008 15:54

Na Maria Antònia i na Llucia m'han fet notar, amb tota la raó del món (i més), que és complicat (i ho és) trobar determinats materials en el bloc. Sobretot per als de segon de batxillerat, i en el seu cas, en el seu bloc específic (http://alternativaccio.blogspot.com). És per això que faig aquesta entrada, que intentaré mantenir sempre (qui diu sempre diu mentre sigui necessària) a la "portada" del bloc, per intentar facilitar el treball...

En primer lloc, m'intentaré justificar: per què un bloc? Per què no un accés des de la web de l'IES a través del departament? Primer, per una raó metodològica: crec que el tipus de treball que permet el bloc és més enriquidor, en la mesura que està obert a un cert diàleg (és a dir, us permet participar en la construcció del mateix) i en la mesura que no es redueix als materials que us pugui aportar, sinó que també s'hi poden plantejar temes tangencials o marginals, no necessaris per a "aprovar l'assignatura" però sí per "aprendre de l'assinatura". En segon lloc, per una raó estructural: l'organització (o desorganització) del bloc és més flexible i menys impositiva. És a dir, la filosofia no pot reduir-se a una sèrie de materials que siguin estudiats, sinó que requereix vàries lectures i una elaboració pròpia de l'estudi.

Això té una sèrie d'inconvenients (és cert). Per això heu de tenir en compte vàries coses:

1.- A mesura que es van publicant anotacions es van endarrerint les anteriors, de manera que el més recent surt en primer lloc i per trobar coses anteriors heu d'anar cap enrera. Sobretot quan es fa servir en cursos successius passa que el final del curs surt al principi del bloc, per tant s'ha d'anar remontant cap enrera per cercar coses anteriors. Això passa sobretot, com deia, amb el bloc d'alternativacció. A partir d'ara procuraré anar fent anotacions del que anem tractant, però també us aconsell mirar coses anteriors (per exemple hi ha dos textos d'Aristòtil comentat que poden servir com orientació a l'explicació de textos que na Llucia em comenta que és dificultós.

2.- Algunes anotacions continuen més enllà del que us apareix inmediatament al bloc. És quan posa (Segueix), i si hi premeu a sobre podreu llegir l'article concret. Així també podreu veure els comentaris o dubtes que posin els vostres companys i companyes.

3.- Al final de cada article veureu la categoria en la qual s'especifica a quin curs o cursos va dirigit concretament cada article (a no ser que vagi a tots els cursos, com aquest, que posa General) o si bé són articles sobre aspectes no elaborats a l'aula. Al marge del bloc podeu trobar un menú de categories que us presentaran tots els articles relatius a cada una de les categories (o cursos).

4.- Els comentaris els podeu fer servir per fer aportacions o per resoldre dubtes, i no necessàriament són publicats. Si hi deixau el vostre correu electrònic (que no és públic, després) s'entén que puc contestar-vos al vostre correu.

 (Segueix)

Vull ser com Beckham (E4A)

xavier | 28 Desembre, 2007 17:16

Disculpau el retard...

Una primera fitxa de treball...

I una altra web...

Però recordau que l'important és el vostre desenvolupament!

American History X (E4C)

xavier | 17 Desembre, 2007 19:14

Dossier de treball i informació.

Gattaca (E4B)

xavier | 16 Desembre, 2007 20:28

La web que utilitzarem de referència és: web de treball sobre Gattaca.

També podeu trobar elements per al treball i la reflexió: - en català i - en castellà...

Material d'ètica

xavier | 22 Octubre, 2007 08:08

Premeu aquí sobre.

Així ja podeu començar a treballar... Anau al document que s'obrirà amb l'enllaç.

2on de batxillerat: apunts de Plató

xavier | 22 Octubre, 2007 07:59

Obriu el document de l'enllaç.

Recordau que això és un element que heu de completar amb el manual de l'assignatura i amb el treball que pogueu realitzar diàriament. Heu d'elaborar una exposició pròpia del pensament de l'autor...

Curs 2007/2008 Ètica. 1era anotació

xavier | 05 Octubre, 2007 15:25

Començam sense relatar res de nou perquè els ritmes són complicats. Per tant, ens ficam avui directament amb una activitat per als alumnes de 4rt, amb els quals hem comentat les nocions que hem de tenir en compte entorn a la reflexió ètica.

Per acabar hem parlat dels dilemes morals i aquí (si segueixes llegint) trobareu un dilema per comentar.

Com comentar-lo?

En primer lloc cal que determineu el conflicte o el problema moral en joc. Determinar el conflicte és precisar i delimitar el problema que volem analitzar. En la vida moral no és fàcil, perquè els problemes estan entrelligats i la identificació d'un problema sempre es fa amb un altre.

Després cal que analitzeu la situació que condiciona la decisió. Les situacions tenen un paper important en la presa de decisions i condicionen l'acció dels agents. Conèixer-les en profunditat facilitat la decisió i el judici moral.

Tot seguit, és necessari que delimiteu la responsabilitat de l'agent o personatge central. Delimitar la responsabilitat és assignar o distribuir les responsabilitats que són competència de cadascun dels agent implicats en una situació.

Finalment, aplicau una resposta argumentada. Aplicar una resposta és proporcionar una interpretació raonada de la solució que es considera més justa, tot avaluant-ne la conveniència, la correcció i el valor moral.

 (Segueix)

puedo soñar lo que quiera

xavier | 23 Agost, 2007 16:37

I és que he parlat del Mossèn Alcover (de l'IES, no del mossèn), on vaig començar a fer classes i on també es va acabar el curs (ja ho sé, els cursos sempre s'acaben). A les classes de filosofia vam poder acabar el curs (d'aquella manera) parlant específicament de la seva funció crítica i de la utopia. Ho il·lustràrem amb l'excel·lent pel·lícula Noviembre, d'Achero Mañas...

sueño con cambiar el mundo, pero el mundo no se deja

Ho he pogut fer altres vegades, amb resultats i reaccions molt diverses, entre les quals s'hi troben les que a mi m'importen. La primera vegada que un fa classes sempre és complicada (la segona i la tercera també) perquè, tot i que passen moltes coses genials, també en passen de difícils. Després de veure la pel·lícula en va passar una d'aquelles que fan oblidar qualsevol dificultat passada i que fan pensar que, només per allò, tot ha valgut la pena.

 (Segueix)

Tonto, muerto, bastardo e invisible

xavier | 23 Agost, 2007 15:21

El títol de l'article només té una funció comercial, la d'atreure (a no sé qui) a la lectura del post.

És el títol d'una novela de Juan José Millás (per tant, també la d'atreure a la lectura de la novela), que no ve al cas i, per tant, no en diré res. Però és que en els comentaris generats per algun dels llunyans posts de la RIM hi quedava promés un article del mateix Millàs.

Caterina Viver, que ha estat una de les alumnes que s'ha interessat pel bloc, que hi ha participat amb aportacions ben interessants i que ha aprés i no només ha estudiat filosofia i de qui jo també he aprés, el va reclamar amb raó, però l'article s'havia perdut en el laberint de coses interessants entre coses no interessants i no el vaig localitzar fins molt temps després, seguint el fil d'alguna Ariadna.

Es pot llegir ara, perquè el post "segueix".

No desvetllaré el fil argumental, però record quan, estant a l'IES Mossèn Alcover, a Manacor, un alumne em va regalar una polsera d'aquelles de goma reivindicatives (?). Altres alumnes em van interpelar: "És vertadera?". Jo em vaig preocupar, perquè la meva era com les altres, de goma, i s'embrutava, com les altres, i era, com les altres, "de veres". Tal vegada la pregunta tenia a veure amb què "les altres" et dotaven de superpoders (i jo no en tenia) o bé que tenien una funció solidària, garantida, això sí, per les mateixes empreses multinacionals que exploten infants als països empobrits. I és que, a vegades, massa, no entenc res...

I si, com segurament és, teatralitzam la nostra vida... què respondríeu a la qüestió del darrer paràgraf?

 (Segueix)

Panteixos d'estiu

xavier | 23 Agost, 2007 12:27

La qüestió és que la cosa ha estat agonitzant durant quatre mesos. Les causes més o manco les conec, les conseqüències puc imaginar-les.

Però, de fet, em consta que hi ha dues persones que han culetjat si hi havia novetats (cap d'ells alumne, evidentment). No obstant, com que no hi havia novetats, es produeix ara la paradoxa que segurament ha no hi culetgen, i potser que els articles que puguin anar apareixent aquests dies no tenguin ni un sol lector...

Així i tot, com que el curs es tanca al setembre, i aquest setembre, al temps, es tancarà un cicle, afegiré una sèrie de comentaris que s'anaven elaborant durant el tercer trimestre i que, per estar manxol, no vaig arribar a publicar, per, al manco, cloure aquest cicle, ja que no sé encara com es reestructurarà el treball a partir del bloc ni si aquesta és la fòrmula adequada.

I jo solia acomiadar el curs amb una darrera sessió que posava l'accent en el futur. Enguany va quedar trencat i per això recuper un poema que solien emportar-se els alumnes, i que ja durant l'estiu passat vaig intentar penjar-lo recitat per l'autor. És Palabras para Julia, de José Agustín Goytisolo.

Sentir nostàlgia d'un lloc on no hem estat...

xavier | 07 Abril, 2007 15:46

Com és possible això?, es demana el jove Ernesto Guevara, encara no el mitificat Che, a la preciosa pel·lícula Diarios de motocicleta (2003). A mi em passa, amb el París del 68, el Berlin del 89, la Primavera de Praga, i esper que no em passi amb la Roma del 2007, perquè en sentiré molta nostàlgia...

Sigui el que sigui, davant qualsevol monument de cultura no oblidem també que és un document de barbàrie...

Preguntes d’un obrer davant un llibre

Bertold Brecht

Tebes, la de les Set Portes, qui la va a construir?/ Als llibres figuren els noms dels reis./ Varen arrossegar els reis els grans blocs de pedra?/ I Babilònia, tants de cops destruïda,/ qui la va tornar construir, un altre cop?/ A quines cases de la daurada Lima/ vivien els obrers que la varen construir?/ La nit en què va ser acabada la Gran Murada de la Xina/ on anaren els picapedrers?/ Roma la Gran és plena d’arcs de triomf. Qui els va aixecar?/ Damunt qui varen triomfar els Cèsars?/ Bizanci, tan cantada, tenia només palaus per als seus habitants?

A la fabulosa Atlàntida, i tot, la nit en què la mar se l’empassava,/ els habitants clamaven demanant auxili/ als seus esclaus./ El Jove Alexandre va conquerir l’Índia. Ell tot sol?/ Cèsar va vèncer els gals. No duia amb ell ni tan sols un cuiner?/ Felip II va plorar en enfonsar-se la seva flota./ Ningú més no va plorar?/ Frederic II va guanyar la Guerra dels Set Anys./ I qui la va guanyar, a més?/ Una victòria a cada pàgina./ Qui cuinava els festins de la victòria?/ Un gran home cada deu anys./ Qui pagava les seves despeses?

El somni és la realitat (Censier, París, 1968)

xavier | 03 Abril, 2007 17:11

Al maig del 68 fins i tot les parets parlaven. Les feien parlar els mateixos joves estudiants que afirmaven que sota les llambordes ("adoquines", ho he hagut de cercar perquè desconeixia la paraula llamborda) hi havia la platja. No trobaren la platja però deixaren olor de calitja durant un temps, fent entrar aire o vent de tramuntana al laberint social d'aquells moments. Ara les parets diuen altres coses, diferents, senzillament, a aquelles. Jo encara escolto les del 68. Les d'ara parlen massa fort, d'una manera massa violenta (i mirau que el 68 era el 68).

Un dels darrers comentaris (em permet respondre'l des d'aquí) parlava sobre pessimisme o optimisme. No ho sé. Jo estic decebudament il·lusionat o il·lusionadament decebut. La tristesa ("desdibuixada", "desconeguda" -Llach) és bona companya de viatge, sempre que dormim en habitacions separades (García Montero). L'alegria és necessària a l'àmbit de la convivència ("ses òrbites en sincronia" -Antònia Font), el somriure més que mai i la paraula amable i generosa. Donem sempre la paraula. La millor paraula és la paraula donada. Defensem, també, l'alegria (llegiu si teniu temps per perdre -que és el temps millor aprofitat- el poema de Mario Bededetti Defensa de la alegría).

Què més deien les parets? (ho escrit malgrat hi ha qui no ho vulgui escoltar)

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 ... 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb