...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

B2C/HiaFia: Articles per a treballar amb Kant (que és bona companyia): laïcitat i cosmopolitanisme

xavier | 14 Abril, 2008 22:45

Teniu, aquest cop, dues opcions. Per una banda un que parla sobre l'ètica laica (el de Laporta, que no és en Laporta) i l'altra (el de Beck) que parla sobre la idea de cosmopolitanisme (joder quina paraula més mala d'articular), més enfocat cap a la política.El primer ja el teniu fotocopiat, però per si a algú li falta...

Qualsevol dels dos podeu comentar-lo (segons el plantejament que vam acordar en els anteriors articles), amb puntuació, i, si voleu treballar l'altra (per generositat) us somriuré (sincerament).

Hi ha la versió com es va publicar al diari (lletra reduïda) i la versió (els que tenen un 1 al darrera) currada per jo per tal que no us queixeu (com sou, eh?).

LAPORTA: Moral de laico

LAPORTA: Moral de laico 1

BECK: El milagro europeo

BECK: El milagro europeo 1

Il·lustració, llibertat i democràcia

xavier | 14 Abril, 2008 21:45

A història de la filosofia tractam Kant i la il·lustració, un periode fonamental per a la configuració de l'espai polític contemporani. Llibertat, igualtat i fraternitat, anhels d'una revolució tants cops derrotada des d'aleshores, són somnis d'aquests fràgils i vulnerables éssers que som els humans.

A filosofia ens estam returant en la noció de llibertat, desig i conquesta sempre amenaçada i que a vegades ens fa por.

A ètica fa poc parlarem del constitucionalisme modern, manera insuficient, problemàtica i pobra d'articular la democràcia, un altre d'aquests somnis. Compararem diverses constitucions de l'Estat que ens ha tocat transformar i una d'elles era la de la II República.

Avui, 14 d'abril, 77 aniversari de la seva proclamació democràtica i colpejada després per la força brutal del feixisme (també alemany i italià) no està de més tenir un poc de memòria.

Amb un toc d'alegria era anunciada a la revista satírica Foch-y-Fum.

Foch-y-Fum

Rèptils electrocutats?

 (Segueix)

Vindicació de la lectura

xavier | 05 Abril, 2008 20:00

LLegir ens fa més guapos.

Antonio MUÑOZ MOLINA: El libro ilimitado

Revitalitzant la categoria, poc a poc

xavier | 02 Abril, 2008 18:53

MAYO DIGITAL, 1996

Tanta información en los disquetes

tan poca información en los cerebros

y la tristeza de tu tos de madrugada.

Jorge RIECHMANN

RIECHMANN, Carga docente

Si teniu una est ona, per pensar

xavier | 02 Abril, 2008 00:31

el roto ELPAÍS 31/03/2008

Ventana sobre la cara

xavier | 01 Abril, 2008 17:49

¿Una máquina boba?

¿Una carta que ignora su remitente y equivoca su destino?

¿Una bala perdida, que algún dios ha disparado por error?

Venimos de un huevo mucho más chico que una cabeza de alfiler, y habitamos una piedra que gira en torno de una estrella enana y que contra esa estrella, a la larga, se estrellará.

Pero hemos sido hechos de luz, además de carbono y oxígeno y mierda y muerte y otras cosas, y al fin y al cabo estamos aquí desde que la belleza del universo necesitó que alguien la viera.

Eduardo Galeano, Las palabras andantes

DIDEROT: l'ànim il·lustrat

xavier | 31 Març, 2008 22:57

"A propósito del retrato que se me hace del ser supremo, de su inclinación por la cólera, del rigor de sus venganzas, de ciertas comparaciones que expresan numéricamente la relación de aquellos a quienes permite perecer por las de aquellos a los que se digna a tender su mano, el alma más recta estaría tentada de que no existiera. Habría bastante tranquilidad en este mundo, si tuviéramos la completa seguridad de que nada había que temer en el otro: la idea de que Dios no existe no ha atemorizado jamás a nadie, pero sí la de que existe uno, tal como me lo han descrito.

[...]

Lo que jamás ha sido puesto en duda no puede ser de ninguna manera probado. Lo que no ha sido examinado sin prevención no ha sido jamás bien examinado. El escepticismo es, por consiguiente, el primer paso hacia la verdad. Una sola demostración me afecta más que cincuenta hechos. Gracias a la extrema confianza que tengo en mi razón, mi fe no está a merced del primer saltimbanqui."

Denis DIDEROT, Pensamientos filosóficos (fragment).

HiaFia: Viure és notar que la sang et corre per les venes.

xavier | 31 Març, 2008 22:52

Aquesta és una afirmació de Kant. Un home que sembla desapassionat, segons com. Si voleu, llegiu com era un dia de la vida de Kant. És paradoxal.

Avís: aquest és un material (im?)PRESCINDIBLE. No l'imprimiu.

KANT: Un dia dels seus dies.

HiaFia: Kant us enkantarà

xavier | 31 Març, 2008 22:43

Per tal de resoldre l'agobi que us ha significat veure els apunts de Kant, ho he dissolt en tres parts. De totes maneres recordau que treballarem a partir del manual i aquests us serviran com a materials complementaris.

No us enganaré, és el mateix, però separat. La Il·lustració, i la proposta kantiana, són feixugues, però, com us comentava, són "difícils paraules que diuen llibertat". Gràcies per la vostra infinita paciència.

LA IL·LUSTRACIÓ: Context i plantejament filosòfic.

KANT: Desplegament dels seu pensament.

KANT: Textos.

HiaFia: Hume i textos

xavier | 31 Març, 2008 18:17

De Hume, us deix els apartats del vostre manual que a mi em semblen més adequats, per tenir la idea que necesitam per entendre Kant, ja ho entendreu.

Els textos, representatius dels aspectes més potents de l'empirisme enfront al racionalisme, són els que us vaig donar fotocopiats. No imprimiu innecessàriament, tan sols per si algú no els té.

HUME: Apunts i textos

E4ABC: La lluita per la dignitat (Instruccions d'ús)

xavier | 25 Març, 2008 19:46

[Versió no definitiva, en construcció]

Haureu observat, qui ja hagi fullejat l'índex, i si no, confiau en mi, que la lectura per aquest tercer trimestre (tres per tres, nou?) es divideix, estructuralment, en tres llibres: 1.- que constitueix un apropament a les nocions fonamentals del mateix: ètica, felicitat i justícia, dignitat,... 2.- que tracta de les principals lluites històriques per assolir determinats drets fonamentals i d'algunes fites importants. 3.- que projecte aquesta comprensió històrica cap els desafiaments més importants del futur immediat. Com el treballarem?

[...]

xavier | 25 Març, 2008 19:18

"Per molt actual i poderós que sigui en mols països, el vell feixisme ja no és el problema del nostre temps. S'està instal·lant un neofeixisme en comparació amb el qual l'antic quedarà reduït a una forma folklòrica (...) Enlloc de ser una política i una economia de guerra, el neofeixisme és una aliança mundial per a la seguretat, per a l'administració d'una 'pau' no menys terrible, amb una organització coordinada de totes les petites pors, de totes les petites angoixes que fan de nosaltres uns microfeixistes encarregats de sufocar el menor gest, la menor cosa o la menor paraula discordant en els nostres carrers, en els nostres barris i fins en els nostres cinemes."

Gilles DELEUZE, febrer de 1977

Han passat 30 anys i l'estat de por continua instal·lant-se amb la cobertura del terrorisme i la immigració, situant-nos en el fals dilema seguretat/llibertat. Sembla que per tenir més seguretat hem de renunciar a part de les nostres llibertats (fins que ens avesem a ser escorcollats arbitràriament i de forma humiliant als aeroports).

La llibertat no és una amenaça per la seguretat. O ho és per la seva seguretat.

 (Segueix)

Per pensar el present...

xavier | 25 Març, 2008 18:22

Es necessita temps.

Susan Sontag, escrigué davant la tortura dels demés.

Els demés, els que torturen. Els demés, els torturats. I nosaltres, qui som? Què és un ciutadà en tot això?

Susan SONTAG: Imágenes de la infamia.

B1C/B1A: Amistat i memòria (Instruccions d'ús)

xavier | 24 Març, 2008 22:49

Amb el text d'Emili Lledó cal fer el que fem gairebé sempre: aplicar l'esquema de comentari de text, tot adaptant-lo a les peculiaritats que presenta.

1er.- Fer-ne una presentació elaborada, una ressenya, un resum; és a dir, quina és la vostra lectura de la lliçó, quina estructura hi observau, quina és la temàtica que es tracta i com es tracta.

2on.- Una lectura més personal: recollint aquells pasatges que necessiten una explicació, comentant (desenvolupant-les) aquelles idees que us semblen més rellevants o criticables.

3er.- Una projecció del tema sobre la vostra realitat (anant més enllà de "què és l'amistat per a mi?"). És a dir, quines formes té l'amistat en la nostres societats (agafau distància) i com podem relacionar-ho amb el que l'autor exposa. Aquí, si voleu podeu prendre algun element del tema, però a l'hora d'introduir-lo elaborau-ho de tal manera que no quedi forçat.

4rt.- Una valoració personal. És a dir, de tot allò que hem exposat amb anterioritat: què en puc concloure, què és més destacable, què he elaborat jo com a reflexió pròpia?

En aquest cas, no és necessari contextualitzar ni l'autor ni el text.

La consciència de les paraules

xavier | 24 Març, 2008 22:14

A vegades he comentat a classe que tal vegada un dels principals objectius de les assignatures de l'àmbit de la filosofia sigui el d'aprendre a llegir i a escriure (i que existeixen uns espais, que són les biblioteques, on hi ha unes coses, que són els llibres). A més, ara, amb la xarxa aquesta, la www, accedim a milers de textos. Aquella afirmació és certament estranya, i qualsevol em pot mirar pensant, jo ja en sé, de llegir i escriure. Evidentment que sabem desxifrar i rexifrar paraules, però de cada vegada cal fer-ho d'una forma més complexa: llegir per enriquir-nos i escriure per expressar-nos.

Això és el que s'ha de fer amb els textos de lectura, amb els textos a comentar, amb els llibres, amb les pel·lícules o amb la música, perquè tot això són textos múltiples que ens enriqueixen. Cal interrogar-los i deixar que ens interroguin, aprofundir en les paraules, escoltar-les, contradir-les i fer-les parlar, i deixar que ens incomodin. Perquè les paraules par(au)len.

Susan Sontag, escriptora i assagista, començava el seu discurrs d'acceptació del premi Jerusalem, parlant d'alguna manera d'això i de moltes altres coses:

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb