...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Més Bolonya: textos i debat?

xavier | 29 Juny, 2009 20:57

Ja ho he escrit alguna vegada però m'allunyo de tremendismes.

I la idea era senzilla: Bolonya no és un drama per als alumnes que ara s'incorporaran a estudis ECTS (EEES) malgrat sigui una tragèdia social. Els alumnes aprendreu, no en funció del pla, sinó de la vostra recerca, dels professors i professores, de la ciutat, de la inquietud i l'insomni (i no tot segons aquest ordre) i haureu d'atendre al laberint que és la universitat i aprofitar les oportunitats, a vegades arbitràries i que s'escapen del nostre abast.

Socialment, culturalment, és una altra cosa. Per això dos textos que aporten moltes idees interessants per debatre, i també per preparar el nostre cervellet per tal que no ens prenguin el pél. Dos textos per reflexionar, i, tal vegada, el professorat de secundària comenci a meditar-hi una mica.

Perquè hom pot transitar per l'EEES subvertint-lo, com es podia transitar pels plans anteriors, havent-los de subvertit també (perquè el que hi ha mai no és el millor):

I totes les vegades que faci falta...

José Luis Pardo, catedràtic de Filosofia de la UCM: La descomposición de la Universidad (EL PAÍS 10/11/8)

Juan-Ramón Capella, catedràtic de Filosofia del Dret de la UB: La crisis universitaria y Bolonia (El Viejo Topo, gener 2009)

B2ABC Selectivitat de setembre: Història de la filosofia (preparació de l'assignatura)

xavier | 29 Juny, 2009 20:46

Per aquells alumnes que, malgrat han aprovat l'assignatura, però preveuen presentar-se a Història de la filosofia (Filosofia II) a la Prova d'Accés de la UIB (selectivitat) tal vegada els vagi bé seguir el pla de treball i estudi de l'assignatura preparat pel departament per la prova final de setembre.

Història de la filosofia

Podeu seguir les indicacions si voleu que se us revisi la tasca.

Pla de treball per a l'estudi de l'assignatura: Història de la filosofia

Ara que és en s'estiu (invitació a la lectura)

xavier | 29 Juny, 2009 16:56

"Cuando voy a dar charlas a los institutos de enseñanza media siempre digo a chicos y chicas que por mucho que se empeñen no pueden escapar a la literatura. No importa que no lean, que no abran un libro jamás, pues la literatura, la poesía, forma parte de ellos. Es más, tiene que ver con las experiencias más decisivas de sus propias vidas, con esos momentos de epifanía y gozo que todos anhelan tener."

[...]

"Por eso les animo a leer, porque la vida sólo merece la pena cuando está hecha de la misma materia con que se hacen los buenos libros."

Article de Gustavo Martin Garzo, a EL PAÍS (7/6/9)

Dispersant les distincions...

xavier | 28 Juny, 2009 22:28

Michel Foucault

Este libro nació de un texto de Borges. De la risa que sacude, al leerlo, todo lo familiar al pensamiento —al nuestro: al que tiene nuestra edad y nuestra geografía—, trastornando todas las superficies ordenadas y todos los planos que ajustan la abundancia de seres, provocando una larga vacilación e inquietud en nuestra práctica milenaria de lo Mismo y lo Otro. Este texto cita "cierta enciclopedia china" donde está escrito que "los animales se dividen en a) pertenecientes al Emperador, b) embalsamados, c) amaestrados, d) lechones, e) sirenas, f) fabulosos, g) perros sueltos, h) incluidos en esta clasificación, i) que se agitan como locos, j) innumerables, k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, l) etcétera, m) que acaban de romper el jarrón, n) que de lejos parecen moscas". En el asombro de esta taxinomia, lo que se ve de golpe, lo que, por medio del apólogo, se nos muestra como encanto exótico de otro pensamiento, es el límite del nuestro: la imposibilidad de pensar esto.

Así, pues, ¿qué es imposible pensar y de qué imposibilidad se trata?

Michel Foucault, Las palabras y las cosas

El mim de L'hora del lector

xavier | 27 Juny, 2009 14:18

 (Segueix)

B2XYZ Més Hannah Arendt / 2

xavier | 27 Juny, 2009 13:30

Perquè permetrà pensar també la qüestió jueva, i la palestina. Perquè permetrà pensar a Kant. I perquè ja estava a la proposta del departament nostra, actualitzo amb alguns element...

A la segona part de l'entrevista hi ha una meditació que, estant al Jüdisches Museum, a Berlín, vaig anotar frenèticament:

"Ens podíem esperar qualsevol cosa, dels nazis. Però no allò [Auschwitz]. No tenia cap lògica: no hi havia cap necessitat." La commoció que "qualsevol cosa no és qualsevol cosa" ha de ser pensada, també.

 (Segueix)

B2abc futuribles i subjuntius: Hannah Arendt a Selectivitat (!)

xavier | 27 Juny, 2009 12:21

A partir del curs 2009/2010 canvia la nòmina d'autors que estudiarem amb especial interès per preparar la PAU (Prova d'Accés a la Universitat: ja estaria bé que ens poguéssim dedicar a preparar la pau, però d'alguna manera ho intentam...). Seran: Plató i Aristòtil, Descartes, Hume i Kant, Marx i Nietzsche, i Hannah Arendt.

Després de llargues deliberacions (vos ho jur: llargues i deliberacions) s'incorpora Hannah Arendt, una pensadora del segle XX. Més consens va haver-hi entorn a intensificar Hume, i atenuar Tomàs d'Aquino i Maquiavel. No significarà, no obstant, que deixem d'atendre la filosofia (ciència i política) al Renaixement i la relació fe/raó durant l'Edat Mitjana, aspectes que ens aporten elements fonamentals per pensar el nostre present.

Hanna Arendt es plantejà juntament amb Wittgenstein i Jean-Paul Sartre, i altres (Popper, Feyerabend, Viktor Frankl o Freud). Altres que no s'arribaren a plantejar eren Heidegger, Horkheimer, Adorno, o Foucault). Tot això per tal que us pogueu fer un mapa orientatiu. És important (sense menystenir la resta) la decisió final, per vàries raons:

- permet una incursió al segle XX que només podíem fer tangencialment després de Nietzsche),

- permet visualitzar el pensament de la dona (no és discriminació positiva: Arendt no desmereix res en relació als altres, però, a més explicita que les dones també fan i han fet filosofia),

- permet enfrontar-nos, no només a les discussions filosòfiques de la contemporaneïtat, sinó també a la realitat històrica del segle XX (la tràgica dimensió històrica) i als reptes polítics actuals. I els perills de totalitarisme que romanen latents a les democràcies: cosa no gens marginal en temps incerts com els nostres.

Hannah Arendt

Nascuda al 1905, alumna de Heidegger i exiliada als Estats Units (on arriba l'any 1941) va adquirir gran notorietat a partir de la publicació d'Eichmann a Jerusalem, recull de reflexions i informes sobre els judicis a criminals de guerra nazis i on es va fer cèlebre la seva expressió "banalitat del mal". Entre les seves obres destaquen, a més, Orígens del totalitarisme, La condició humana, Sobre la revolució i Crisi de la República. Va morir l'any 1975 a Nova York.

En recoman l'aproximació als alumnes d'aquests cursos passats i present (algun d'ells n'hem fet cosa a primer). I al setembre hi haurà els apunts, per seguir amb un determinat model.

De moment, un tast: Discurs amb motiu de la concessió del Premi Sonning, Copenhague, 1975 (Hannah Arendt)

Proposta alterescolar (prefereixo l'alternativa [o l'alteració] a l'extraordinarietat)

xavier | 27 Juny, 2009 10:18

Convidada a la Ruta dels Patis de Palma: visita als patis més emblemàtics de la part alta de la ciutat.

Gòtics, barrocs o renaixentistes, els patis del centre històric de Palma són un dels elements més característics de la ciutat

La visita dels patis ens condueix pels carrers de major estirp històrica de Palma, molts dels quals porten el nom de les importants famílies que allà van viure o dels monuments i esglésies que els adornen.

La història dels patis de Palma es remunta al segle XIII, amb l'arribada del gòtic, i culmina entre els segles XVI i XVIII. En aquesta època les principals cases de la ciutat són reedificades i, en alguns casos, reformades, d'acord amb l'estil renaixentista i barroc.

Avui en dia s'han convertit en edificis institucionals, museus i, en molts casos, en habitatges independents. La major part d'aquests casalicis i palaus solen ser edificis amb una estructura de tres plantes, grans casals que bé responen a la dita mallorquina 'sa casa fa es senyor', cases en les quals abunden les escalinates, les grans jardineres i els pous, sense faltar les reixes a través de les quals podem gaudir dels patis silenciosos i acollidors.

Pati de Cal Marquès del Palmer

Fotografia [font]: Portal Forà, web de dinamització cultural

La ruta, d'unes 2 hores de durada, la farem en català, amb Gaspar Valero com a guia, dijous 2 de juliol, a les 18h, i costa 4 € per persona. He reservat algunes places i, si algú està interessat (fins a tres persones), la fem junts. Només cal que m'ho digueu (com abans millor: atendrem a l'ordre de contestació).

Hom la pot fer també gestionant-ho pel seu compte (fins a dia 11 de juliol) reservant segons la informació d'aquesta web.

Més informació sobre l'activitat: aquí.

Bebe: de nou, i novament (05/05/2008, nn)

xavier | 25 Juny, 2009 15:24

B2ABC Sobre els resultats de les PAU (encara no)

xavier | 17 Juny, 2009 12:09

No hi ha com posar un bon títol al post, que he batut el rècord de visites en una hora.

Na Margalida Simonet (que és un poc banastra) havia previst que dia 23 tendríem els resultats al centre.

Resulta que al centre ja els tendrem dia 22, els resultats. A les 8h no, que les donen a les 10h a la UIB: calculau una hora tempestiva.

A Internet, no hi ha cap anunci oficial: però segurament divendres. Dijous horabaixa pot ser. Però això no és cap anunci oficial: és el que ens diu l'experiència (i, a partir de Hume, ja sabem què vol dir experiència). En termes kantians: no podem fer un judici sintètic a priori...

El DIEC defineix BANASTRA, en la seva segona acepció com a: 2 m. i f. [LC] Persona curta d’enteniment o de maneres esbojarrades. Que consti que és ella mateixa qui s'ha caracteritzat. Que consti que no és per l'enteniment, sinó per les maneres esborrajades. De manera que jo també som banastra. I, per tant, impertinent.

B2ABC Web de les PAU de la UIB

xavier | 17 Juny, 2009 10:11

Encara (ara a les 12h del dimecres) no hi ha noves: encara no hi ha els resultats.

Però: per preparar el terreny: si no trobau l'accés a les qualificacions (que romandrà directe des de la web de la UIB) aquí us deix l'accés directe a la web de les PAU, on hi ha un ítem específic per a les qualificacions...

Web de les PAU de la UIB

B2ABC Guia de titulacions universitàries

xavier | 17 Juny, 2009 10:02

Com veis, són especialment eficaços: després de mesos de necessitar-la, ara l'activen.

Advertiment: només hi ha informació pràctica (la útil, no hi és), però pot servir. Sobretot per si hi ha algú que encara es vulgui definir.

Guia de titulacions universitàries

Intercanvi de músiques en òrbita intradepartamental

xavier | 15 Juny, 2009 17:50

En Jesús diu:

En Xavier diu:

El Periódico diu que "la banca guanya 4.052 milions durant el primer trimestre" (crisi, quina crisi?) i Público que s'investigaran les responsabilitats penals de la guerra d'Iraq.

El País informa sobre les protestes a l'Iran i l'Avui sobre més (!) víctimes de la violència de gènere.

El Marca diu el que diu.

HiaFia: Guarits de la nostra demència

xavier | 13 Juny, 2009 21:23

«Considera, en conseqüència -vaig proposar-li-, que els guareixen de la seva demència i que me'ls deslliguen de les cadenes. Si tals coses passaven naturalment, tal com poden ser, sempre que un fos deslligat i de cop i volta me'l fessin redreçar i girarse d'esquena, i caminar, i mirar la llum, quan fes tot això, es trobaria malament, els ulls li farien pampallugues i no podria contemplar les coses de les quals abans veia les ombres... Què et creus que diria quan algú li expliqués que fins aleshores havia mirat coses inexistents, però que ara veia quelcom més proper al ser, i que hi veia més correctament perquè s'havia girat cap a ell, principalment si li anava mostrant el que passava i el forcés fent-li preguntes a respondre què és? No veus que ell es trobaria en destret i que es pensaria que el que veia abans és més veritable que el que li ensenyen ara?»

Plató, República, llibre VII, 515 c-d

Rolling Stones

"Esmentes una imatge ben estranya", li diu a Sòcrates el seu interlocutor, refererint-se a l'al·legoria de la caverna. Entre Platò i Nietzsche hem derivat de la sortida a l'endinsament a la caverna. La invitació, com sempre en filosofia, és a transitar. Resten totes les imatges d'humanització que ens ofereix la història de la filosofia.

Aina (Maria) Mayol (gràcies) va suggerir una trajectòria amb una potència molt interessant: relacionar el viure dins la caverna amb l'estat d'alienació descrit per Marx.

Avís per a navegants

xavier | 13 Juny, 2009 20:51

Família click

I no només és que no els posin cervell: és que no tenen articulacions... I, pobrets, no poden doblegar els colzos ni els genolls; per molt que puguin girar el cap del tot (i encara n'hi ha que se'n riuen).

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 25 26 27  Següent»
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb