xavier | 22 Març, 2008 10:03
El poema ha estat comentat a classe. El contexte, parlat. Però no em puc resistir a lliurar el text a qui el vulgui llegir. Homenatge a un Jovellanos, il·lustrat espanyol, desenganat, empresonat al Castell de Bellver. No resisteixo el cop emocional que signifiquen els darrers versos: el desig de "les petjades d'un home més feliç en un país més lliure". No renunciem a aquest somni.
Hi ha qui diu que la poesia és poc ecològica perquè malbarat el paper. La publicitat a les bústies és poc ecològica. La poesia, una arma carregada de futur, és necessària (Gabriel Celaya).
Per això el lliuro en versió incorporable als apunts:
GARCÍA MONTERO: El insomnio de Jovellanos
Podeu sentir-lo, recitat per l'autor, amb una cadència encantadora, transmetent les múltipes emocions del poema:
xavier | 20 Març, 2008 21:51
Idem de idem de idem.
xavier | 20 Març, 2008 21:39
Una sèrie de consells per les dones.
A la presentació hi trobareu la informació.
Si el voleu en correu-e, sol·licitau-ho mitjançant un comentari.
També hi ha uns correus d'Amnistia Internacional que no es poden enllaçar talment al bloc.
xavier | 20 Març, 2008 19:49
xavier | 20 Març, 2008 19:22

ORWELL, George, La rebel·lió dels animals. Edicions 62.
ORWELL, George, La revolta dels animals. Editorial Destino.
ORWELL, George, Rebelión en la granja. Editorial Destino.
Disponible a llibreries i biblioteques.
xavier | 20 Març, 2008 18:28
xavier | 20 Març, 2008 18:16
NOTHOMB, Amélie, Àcid sulfúric, Editorial Empúries.

Hi ha edició en castellà: Ácido sulfúrico, Editorial Anagrama.
És una lectura dirigida a aquells que us ha interessat el llibre del segon trimestre, especialment LEVI (o bé si heu llegit l'altra, completat amb l'apèndix a Si això és un home).
Recordau també, que voluntàriament, podeu alternar una de les proposades com a lectura obligatòria.
xavier | 20 Març, 2008 17:51
BARICCO, Alessandro, Next. Petit llibre sobre la globalització i el món que es prepara. Editorial La Magrana.
Hi ha edició en castellà: Next. Sobre la globalización y el mundo que viene. Editorial Anagrama (COMPACTOS).

Sinopsi (editorial)
Tant en els seus llibres de creació com en els textos d'assaig, Alessandro Baricco ha demostrat tenir un punt de vista innovador i perspicaç del món que ens envolta. Ara Baricco ens sorprèn, un cop més, amb les seves reflexions sobre un dels aspectes més controvertits d'aquest nou segle: la globalització. Els esdeveniments succeïts a Gènova són el detonant de l'exercici de reflexió de Next. Diu l'autor: «Fins aleshores, per ser sincer, no m'havia semblat gens greu no tenir cap idea precisa sobre la globalització. En aquell moment, de sobte, no tan sols em va semblar greu sinó fins i tot força penós i sorprenent, i absurd. Per això, com molta altra gent, des d'aquell dia em vaig posar pacientment a mirar d'entendre-ho. Mai no és massa tard». I mai no és massa tard per compartir una reflexió que es construeix sobre preguntes senzilles per acostar-se a les qüestions més complicades i que, en definitiva, proporciona arguments per entendre millor el que succeeix al nostre entorn.
Qui prefereixi apropar-se a la realitat social del país que està pautant el ritme de la globalització, a les seves riqueses i misèries:
Vicente VERDÚ, El planeta americano. Editorial Anagrama (COMPACTOS).
xavier | 20 Març, 2008 17:45
MARINA, José Antonio i VÁLGONA, Maria de la, La lucha por la dignidad. Teoría de la felicidad política, Editorial Anagrama, Barcelona, 2005 (de la col·lecció COMPACTOS, que és la de butxaca).

L'autor que ens interesa especialment té pàgina web: www.joseantoniomarina.net, si voleu culetjar-la.
Per entrar en olivetes vegem-ne què en diu l'editor, extractant el llibre:
"La evolución biológica dejó al ser humano en la playa de la historia. Entonces comenzó la ardua humanización del hombre mismo. Estamos creándonos todavía y luchamos para constituirnos como especie dotada de dignidad. La dignidad humana no está en el pasado, sino en el futuro. Al final, esta narración se convierte en fundamento de la ética. Y en un método para su enseñanza. Hemos olvidado la génesis de lo que disfrutamos. Para comprender mejor nuestra circunstancia, los autores han viajado a otras culturas, a otros tiempos, a otras situaciones. La dignidad humana, por ahora, es sólo lucha por la dignidad. Mediante ella, lo que buscamos es ser felices. Dignidad y felicidad se unen en la polis. La inteligencia, la libertad y la esencia ética son creaciones sociales. Por eso los autores hablan de una felicidad política, como los renacentistas hablaban de una Ciudad feliz."
L'altra autora és María de la Válgona, doctora en Dret, professora titular de Dret Civil de la Universitat Complutense de Madrid, diplomada en Drets Humans i activa col·laboradora amb els moviments que els defensen.
xavier | 15 Març, 2008 23:19
Per tal que pogueu començar a llegir-la i decidir què en feis... Són poques pàgines, però molt denses...
Una lliçó preciosa...
Emili Lledó, gran coneixedor del món clàssic, que l'ha pensat amb gran profunditat, filòsof i professor excepcional, quan va ser nomenat l'any 1998 doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, dictà la lliçó que us ofereixo, sobre un tema leitmotiv en el món grecollatí i reivindicable en l'actualitat: "Amistat i memòria". Text que us prendrà temps del vostre però que tal vegada ens ofereixi un horitzó d'inspiració, a l'hora d'aprendre, a l'hora d'ensenyar. Llàstima que no es pugui sentir en la pantalla, en el fol, la seva veu amable, amicable, serena i apassionada al temps, que ens endinsa en la profunditat del que diu, identificant-nos en allò dit.
LLEDÓ: Amistat i memòriaxavier | 15 Març, 2008 23:12
xavier | 11 Març, 2008 22:40
Dia 3 d'abril de 2007 ja vaig escriure sobre el maig del 68. Avui, no sé com, torn a escriure'n. Diumenge va sortir una entrevista a Dario Fo, al diari El País, que crec pot provocar certes interrogacions i pot fer-nos veure la realitat d'una altra manera. Dario Fo, autor, entre altres de Mort accidental d'un anarquista, (ei, Melanie i Anna, estau recreant el 68 per Barcelona o què? encenent Bolonia...) sobre la coerció violenta del pensament i la llibertat.
Avui, les formes de coacció són més subtils, i per això hem de ser més subtils per ser lliures.
DARIO FO: EntrevistaUna darrera pintada:
DECRETAT L'ESTAT DE FELICITAT PERMANENT (Facultat de Ciències Polítiques)
xavier | 11 Març, 2008 19:09

xavier | 04 Març, 2008 16:20
La qüestió de reflexió personal és:
Valora el paper de la filosofia en l'actualitat en relació al plantejament de Descartes.
Recordau: és equivalent a la qüestió de la prova escrita: no es tracta de comentar cap article. Controlau l'espai: no més d'un fol i mig.
xavier | 29 Febrer, 2008 17:39
Així m'ho podeu retreure. Però és que:
1) sou simpàticament ansios@s: el de Descartes el vaig penjar just en el moment que s'havia parlat del tema sobre el qual tractava l'article. Abans no l'hauríeu pogut enfocar (o desenfocar o de-cartes-enforcar). I
2) les vostres ànsies de saber són tan infinites que no puc abastar-les: però treballau també cap enrera, ja que els articles sobre l'hel·lenisme i/o l'edat mitjana ningú els ha treballat, i tenen la mateixa valoració que els altres (un per prova escrita).
L'article que us enllaç avui, ja us dic, us interessa més bé pels textos que per la resta, que només són curolles subjectives. El de Descates, perquè té a veure amb el que hem tractat avui. I el de Kant, per tal que us comenceu a mentalitzar de què serà deliciosament complicat. I recordau que és una sèrie que prové de Cantabou 25 i Cantabou 26.
Salut i filosofia!
Som contingent... què hi farem!
Us podeu orientar per aquest bloc, més bé o més malament, amb l'entrada "Guia per a perplexos" de 26 de gener de 2008.
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||