...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Inquietud

xavier | 05 Maig, 2009 20:05

Inquietud

Tal vegada es tracta de plantejar si som més feliços, abans que no si ens divertim més, de si ens ho passam més bé. Evidentment la nostra societat ha progressat d'un temps ençà, però... és el món més habitable?

B2AC Marx/2: consciència de classe

xavier | 05 Maig, 2009 20:04

http://elpatimentdelescarabat.balearweb.net/get/20070622elpepivin_4.jpg.gif

Imatge

B2AC Marx/1: superestructura

xavier | 05 Maig, 2009 20:03

Ciència i ideologia

Toda suerte de cosas sobre cantidad de gentes...

xavier | 05 Maig, 2009 19:42

Pero pudieras tu blasonar de ello.

Excuso decirte si fueras...

aterrorismar

El llenguatge en moviment.

[...]

xavier | 03 Maig, 2009 17:31

poema Alejandra Pizarnik, La enamorada (fragment)

B2AC: Més Marx (más Marx)

xavier | 02 Maig, 2009 21:31

De regal (tranquils, de res), absolutament contingent, el primer dels Manuscrits econòmico-filosòfics, de Marx, on hi trobareu, si ho voleu llegir, la qüestió de la alienació econòmica (si algú ho vol imprès jo en tenc algunes còpies):

MARX: Manuscrits economicofilosòfics

1er de maig Índia

1er de maig

xavier | 01 Maig, 2009 20:08

Oswaldo Guayasamín

A menudo se afirma que no hay dinero para resolver los acuciantes problemas ecológico-sociales de la humanidad; o que no hay dinero, en general, para erradicar la pobreza en todo el mundo. Esto es radicalmente falso: el esfuerzo redistributivo requerido para satisfacer las necesidades básicas y erradicar la pobreza extrema es comparativamente muy pequeño.

Según cálculos de organismos de las Naciones Unidas como PNUD, FNUAP y UNICEF, el costo adicional de prestar los servicios sociales básicos a toda la población de los países del Sur sóo hubiera ascendido a 40.000 millones de dólares por año durante el decenio 1995-2005. Esto supone apenas el 0,2% del ingreso mundial (de unos 25 billones de dólares, a mediados de los noventa); y apenas la mitad de la participación en el PNB estadounidense que los EEU transfirieron cada año a Europa durante el Plan Marshall, en el período 1948-1952.

Esos 40.000 millones se desglosan de la siguiente forma:

- Enseñanza básica para todos y todas: 6.000 millones/año.

- Salud y nutrición básicas: 13.000 millones/año.

- Salud reproductiva y planificación familiar: 12.000 millones/año.

- Suministro de agua potable y saneamiento (alcantarillado): 9.000 millones/año.

No es tan sencillo cuantificar la inversión necesaria para acelerar el desarrollo y capacitar a todos y todas para que salgan de la pobreza. Pero, como aproximación aceptable, sí se puede calcular el coste de colmar la diferencia entre el ingreso anual de los más pobres hoy en día y el ingreso mínimo en el cual ya no se hallarían en situación de pobreza extrema. Esta cifra es también reducida: asciende a otros 40.000 millones de dólares al año (PNUD 1997).

De manera que el esfuerzo redistributivo necesario para satisfacer las necesidades básicas de toda la población del planeta, y proporcionarles a los más pobres ingresos suficientes para abandonar la pobreza extrema, sólo ascendería a 80.000 millones de dólares al año. Esto es menos del 0,5% del ingreso mundial; menos que la suma de los patrimonios individuales de los siete hombres más rricos del mundo; y menos que el porcentaje del PNB estadounidense que los EEU transfirieron cada año a Europa durante el Plan Marshall, en el período 1948-1952.

No es que no haya recursos para acabar con el escándalo de la pobreza extrema: lo que no hay es voluntad político-moral para hacerlo.

Jorge RIECHMANN, Una morada en el aire. Diario de trabajo (18 de agosto de 2002 a 18 de agosto de 2003), El Viejo Topo

La nostra llibertat haurà passat com una tormenta i el seu triomf com un tro.

xavier | 30 Abril, 2009 18:27

Louis Antoine de Saint-Just, Discurs (sobre les subsistències) pronunciat davant la Convenció el 29 de novembre de 1792 (Textos del período de la Revolución Democrática Popular, Editorial El Viejo Topo)

Metro Paris, estació Concorde: Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà (i la ciutadana?)

"Tots els membres de la ciutat són iguals i en el moment que deixen de ser-ho la societat ja no existeix perquè la desigualtat és el mateix que la força i una societat fundada en la força no és res més que una agregació de salvatges." [De la desigualtat...]

B2AC: orientació universitària. Estudis amb limitació de places

xavier | 27 Abril, 2009 09:41

Aquesta anotació està relacionada amb la immediatament anterior (Preinscripció universitària). Recordau que la preinscripció és necessària (però no vinculant) si hom vol cursar Estudis amb limitació de places.

Que són els que trobareu a aquest enllaç:

Estudis amb limitació de places

Llibres

xavier | 27 Abril, 2009 08:36

El Roto 26/04/2009

Com podem sortir del naufragi? Quin és el naufragi?

B2AC: Preinscripció universitària UIB 2009/10

xavier | 27 Abril, 2009 08:25

Informació sobre la preinscripció universitària 2009/10 a la Universitat de les Illes Balears

UIB

Per a dubtes i per altres univesitats, cercau-nos i a veure si ens orientam...

Are we leaving the american sector?

xavier | 25 Abril, 2009 11:51

advertiment

Constituïa una advertència prou seriosa. Tot i això, caigut el mur i en un nou fi de la història hegelià, ben be ridícul, absurd, dramàtic i tràgic, podem pensar-ho de manera diferent.

Teatre: més infomació

xavier | 25 Abril, 2009 11:45

Els actors

Teatro de pasión e ideas, a El País: 17/01/2009

"El encuentro entre ambos sabios [Descartes y Pascal joven]", explica el director, "se celebró en un convento de París, donde solía alojarse Descartes cuando recalaba en la capital francesa, a instancias de Pascal, que deseaba conocer a uno de los grandes filósofos de la época. Nada trascendió de la entrevista, que duró varias horas, salvo algunos pequeños detalles que aparecen en las correspondencias por separado de Descartes y de Pascal. A partir de estos mimbres, Brisville imaginó este pulso teatral que muestra la fascinación mutua entre ambos personajes y la rabiosa actualidad de los temas que se supone abordaron y que recorren discusiones sobre la censura, el poder de la Iglesia, el choque entre la fe y la razón, los derechos del hombre, los límites entre el bien y el mal o la justificación de los medios por el fin que se pretende conseguir. O sea, como podemos apreciar, se trata de unos debates que están hoy encima de la mesa a propósito de la invasión israelí de Gaza, sin ir más lejos". Intenta comprender a Descartes y rebate críticas que se vertieron contra el autor del Discurso del método por su falta de valentía contra la Iglesia católica de alguien que sostuvo que la existencia del alma no era demostrable. "En el siglo XVII", dice, "podías acabar fácilmente en la hoguera de la Inquisición si te atrevías a cuestionar con firmeza los dogmas católicos y René Descartes, desde luego, no quiso ser un mártir. No cabe olvidar tampoco, como muestra la obra, que el filósofo racionalista vivió buena parte de su vida en Amsterdam, que pasaba por ser la ciudad más libre y tolerante de aquella época".

Desprograma't!

xavier | 25 Abril, 2009 10:23

Desprograma't

Regalau-vos un llibre...

xavier | 23 Abril, 2009 18:40

Avui, 23 d'abril, festa de la rosa i el llibre, i de'n jordi matalaranya. Elles a ells, ells a elles, ells a ells i elles a elles, i, evidentment, a un mateix (siguem onanistes).

Si ja no hi som a temps, que les botigues tanquen, envia-vos una rosa virtual i celebrau la setmana del llibre, el mes del llibre, l'any del llibre, la vida del llibre (la vida més lliure). No un per tota la vida sinó tota la vida en dansa. Jo no recoman, ni suggereixo (en cap cas crec que hagi de ser aquest, perquè no és un llibre fàcil, no és un llibre especialment plaent). Però dic. I avui dic sobre un llibre concret. Dic el que diu el llibre:

"He vist allà baix, a Mallorca, passar per la Rambla camions carregats d'homes. Avançaven amb un soroll eixordador, arran de les terrasses multicolors, rentades de fresc, totes xopes, amb llur alegre murmuri de festa major. Els camions eren grisos a causa de la pols de les carreteres, com també eren grisos els homes asseguts de quatre en quatre, amb les gorres grises col·locades de través i llurs mans allargades sobre els pantalons de cotí, ben assenyadament. Els arrestaven cada vespre als llogarets perduts, a l'hora en què tornen del camp; partien cap el darrer viatge [...]."

Portada

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 25 26 27  Següent»
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb