...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

"No me pagan por pensar"

xavier | 12 Febrer, 2007 21:54

Més o manco això deia una xapa que he vist a la motxilla d'un alumne de l'IES.

"Quin porvenir!" com diria un alumne meu (cercau com es diu porvenir en català).

El menyspreu del pensament, de la reflexió, és el primer que ens vé al cap, segurament perquè aquesta actitud és la que promou el nostre entorn social. No pensis, consumeix! Qui està interessat en què no pensem? No val res allò per a què no ens paguen, per a què no ens recompensen... Aquesta comercialització de les activitats humanes és preocupant. Però, i si precisament allò per a què no ens paguen és el més valuós? Provem de giravoltar la lectura de la surrealista xapa: precisament, pens, malgrat no em paguin, i ho faig precisament perquè no em paguen. I la xapa "diu" el mateix. És perquè pens que existeixo, venia a dir més o menys Descartes (qui és Descartes?): cogito ergo sum. Reivindiquem-lo...

A qui se li acut un lema que poguem giravoltar?

Comentaris

Re: "No me pagan por pensar"

041640 | 13/02/2007, 16:52

tal vegada podriem trobar molts de "eslogans" als anuncis publicitaris com per exemple de que seria: et diuen el preu i despres "Media markt, yo no soy tonto"

Es cert que els anuncis publicitaris estan fets per un unic motiu, deixar el seu producte per davant dels altres, mostrarlo com el millor, i que en cas de realitzar la teva compra tenguis una satisfacció personal per el fet de tenir aquell objecte d'aquella marca i per dir-ho d'alguna manera poder mirar a la resta de la gent per sobre ja que tu ets millor gràcies a aquest objecte, pero el fet de que et diguin a un anunci que si no compres aquell producte ets tonto no hem pareix gaire be, ja que encara que tu compris aquell producte seras tonto o encara més tonto per el fet de haver caigut en tan estupid engany i ells s'enriuran del poder que tenen sobre la gent per ferlos caure sense antes haver pensat si és cert o no el que ells et diuen.

no se si te molt a veure amb aquest tema pero be, és una cosa que veig a diari i no m'agrada com els homes "con panza y puro" juguen amb la gent, això és tot.

Re: "No me pagan por pensar"

Caterina Viver | 23/02/2007, 19:24

És molt fort que un estudiant porti una xapa amb aquest eslogan, bé no, no és tant fort ja que les generacions que venen no tenen remei (sempre hi ha excepcions), la gent avui dia té peresa de pensar i tot!! Què fariem sense pensar? Per què s'ha de relacionar el pensar amb els diners? Què és que si no et paguen no pots fer res?
La veritat és que aquest/a al·lot/a que portava la xapa és trist, perque la gent que pensa això està clar que té un "porvenir"... No sé perque ens extranyam de les coses que veim però, perque ho sabem massa bé el que pensen molts dels joves però no és culpa d'ells sinó que els pares, la televisió i la poca eduacació en té molta culpa.
Com avui t'he escrit a l'examen d'avui, la gent avui en dia ho relaciona tot amb els diners, pareix que sense els diners no es pot ser feliç, que sense els diners no es pot fer res, i que els diners són el més important! Doncs jo no ho veig així, jo crec que si tens diners però tens una enfermetat, no tens familia, no tens amistats,... no et serveixen de res els diners!!

XAPA ALUMNE

GLÒRIA GARCÍA | 24/02/2007, 16:58

Just ara estic començant a explorar aquest web i estic encara completament fascinada per tota la bona feina que hi ha aquí! Increïble!
Només un comentari: crec que el lema de la xapa "No me pagan por pensar" era totalmet irònic. I és que és així: el món de la feina al que la gent s'enfronta dia a dia està, actualment, regit per aquest lema. No et paguen per pensar, desgraciat. No cal anar a cercar a les grans corporacions empresarials. Això ja passa a molts de IES: no et paguen per ponar idees, fer suggeriments o tractar de millorar o fer més aficaç alguna cosa. És una forma més de (neo)faixisme, d'anhil·lació de la voluntat i la creativitat de l'individu. És el món que ens espera. I la ironia n'és un arma per lluitar en contra! I si no...Cervantes.

"No em paguen per pensar"

No hem paguem per dir el meu nom...jijijijiji | 25/02/2007, 14:51

Sincerament, si veig una xapa com aquesta me la compro i me la pos. És així, sóc sincera, no aniré a criticar per criticar l'alumne que duia la xapa o la xapa en sí perque jo entenc la xapa positivament (no vaig a malpensar de la xapa i molt menys de l'alumne), entenc que no em paguen per pensar per això pens, és algo que faig jo perque vull, perque ho pens així.
Criticar el món està bé, és més, ho hauria de fer tothom però malpensar de tothom (de les persones que no coneixem) i ser hipòcrita amb tu mateix és una altra cosa. Quina cosa que és el poder pensar i pensar! Qué guapo! Per favor...siguem sincers, desde el meu punt de vista o almanco desde les meves experiències (i que consti que no sóc del tot empirista) jo crec que totes les persones tenen la capacitat de poder pensar (altra cosa és que vulguin aprendre i pensar) però hi ha moltes formes de pensar i de la forma que em va ensenyar la filosofia jo no en tenia ni idea fins fa ben poquet (i encara em queda un llarg camí esper). O sigui que vosaltres, estodiants de filosofia, no podeu dir que no haguessiu diut aquesta xapa abans d'aprendre a filosofar i pel simple fet de que ara en sapigueu no us dona dret sobre els altres, jo crec que us dona una mica de potestat per introduir a més gent en el món de la filosofia; jo he d'agraïr enormement a la persona que hem fa veure aquest camí de la Filosofia.
Gràcies.

Em sap greu, però com a blocaire no et pagaré, ni si em dius el teu nom

xavier, del departament que no existeix | 28/02/2007, 18:38

Molt afinat aquest darrer comentari i en la línea de la provocació que pretenia ser aquest apunt, aquest post (que diuen). A més em servirà per ajustar la meva posició d'entrada que precisament consistia en reivindicar aquelles coses per les quals no ens paguen (al bloc d'història de la filosofia -http://alternativaccio.blogspot.com- hi ha una mena de declaració de principis (discreteta, humil i poc pretencios), penjada discretament dia 2 de febrer, on es tracta precisament això, i que consti que a mi no em paguen per fer aquests blocs). A mi em van regalar la xapa l'altre dia i en vaig estar ben content, i la portaré amb aquest to reivindicatiu. Tampoc no crec que la filosofia ens doni una àurea especial, ni ens situi més enllà del bé i del mal (Nietzsche dixit), ni res d'això; res més enfora de les meves pretencions pretencioses. I menys que pensar sigui exclusiu, ni dels filòsofs, ni dels estudiants de filosofia, ni dels lectors de filosofia (que som jo). Evidentment que fins i tot es pot fer sense saber res de filosofia (es pot fer filosofia sense saber res de filosofia). És suficient amb ser éssers humans (malgrat els defensors dels animals ara se'm tirin al damunt: que bé! més debat). El que jo volia provocar amb la xapa era la reflexió sobre la mateixa; no la criticava, ni a ella ni a l'alumne que la portava: el que pretenia era que s'accentués el seu caràcter irònic, com diu na Glòria o que es pensés, com ha fet na Caterina, sobre aquesta societat que ens incapacita per copsar aquest caràcter irònic. Evidenment estic encuriosit per qui m'ha titllat d'hipòcrita i malpensat (és broma) amb tant impunitat. Esper que quedi "aclarit", o no, millor, i així continuarà el debat...

Re: "No me pagan por pensar"

Caterina Viver | 01/03/2007, 21:51

No tothom és igual i no tothom portaria aquesta xapa, jo vaig a 2n batxiller i no soc una experta en filosofia, millor dit no entenc ni la meitat de les coses i segueixo pensant el que sempre he pensat. A mi el que em sembla una mica hipòcrita (com diu en Xavier a un post sobre l'anonimat) és que s'amagui el nom, perque no hem de donar la cara si deim el que pensam i esteim a un país amb total llibertat de pensament?

...

Re: "No me pagan por pensar"

Venga va, Felipe Juan Froilán de todos los Santos | 04/03/2007, 15:26

No ha quedat clar pel que veig. Intentaré explicar-me. No he dit, o millor, no he volgut dir que pensar sigui exclusiu de ningú en especial, és més, he dit que tothom té la capacitat de pensar però que hi ha molta gent que s'ho estovia; jo més aviat concretava, perquè crec que la Filosofia (com podien haver fet altres ciències) va canviar la meva manera de pensar, i no tan sols de pensar sinó d'expressar els meus pensaments (cosa que veig encara he de seguir practicant, esper per molts anys).
Sobre allò de ser hipòcrites, jo m'hi incloc; entenc que no se m'entengui ben bé el que vull dir per les paraules que utilitzo, sempre em passa i sempre em passarà supós.
Una altra cosa sobre l'anonimat i la hipocresia d'amagar-se el nom. No et diré que no sigui hipòcrita, segur que ho som i ho he estat moltes vegades però també et diré que intent no ser-ho. Alomillor per tu seré hipòcrita per amagar el meu nom però, si l'amag, és perque jo pens que no canviaràn els meus pensaments per posar el meu nom, crec que abans que res som persones, persones que pensen. Crec que el nom és una convenció (digue'm exagerada) però sempre tenim la necessitat de posar nom a tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Crec que són les opinions, els pensaments, les argumentacions de les persones el que s'ha de tenir en compte i no el nom. De totes maneres aniré al meu psicòleg a mem si em soluciona allò de la hipocresia congènita...jeje.
Per acabar, no pretenia per res del món titllar-vos de hipòcrites ni malpensats a vosaltres, més aviat pensava en la població mundial en general...sempre hi ha excepcions que confirmen la regla no? Perdonau si us heu sentit ofesos, no era la meva intenció ni molt manco sinó si que sería hipòcrita! Però...em donau la raó, sou uns malpensats, heu malpensat dels meus pensaments i us eu sentit ofesos!! Jeje...
Bé, que jo no volia ferir a ningú..."haz el amor y no la guerra"...

Jo no acusava d'hipòcrita a ningú, que consti

xavier, del departament del mussol | 05/03/2007, 17:25

Caterina: no entens ni la meitat del que s'explica? Idò què fas sense demanar-ho? Tan malament explic? El que et passa és que entens més del que et penses i no t'atreveixes a entendre-ho.
Ara bé, això que segueixes pensant el que sempre has pensat cal matitzar-ho. És veritablement així? No ha canviat res durant el batxillerat ni canviaràs res en els propers anys. No és que hagis de canviar però com diuen chambao, "en el cambio está la evolución".

Ni aclarit ni enfosquit (venga va)

xavier? no existeix ni el meu departament | 05/03/2007, 17:40

Primer de tot, això vol ser una conversa (que degut a la teva resistència ens perdem les entonacions) i en cap cas una correcció. Jo no corregeixo gaire (llevat dels examens, que no em queda més remei). Però jo deixaria de parlar de les hipocresies pròpies o alienes (i ho deixam en la societat en general, si et sembla).
El de les paraules sempre ens passarà, és la virtut que té el nostre llenguatge, que és ambigu i equívoc (i més si perdem les entonacions, insisteixo).
Sobre el del nom em fa ràbia i m'alegra que no hagis caigut a la trampa (gairebé en el comentari anterior a l'anterior de l'anterior hi havia un laberint que ho pretenia). I estic molt d'acord amb tu. Foucault, un ¿filòsof? que m'encuriuseix molt era acusat de canviar de manera de pensar constantment, d'incoherent en el seus llibres... i ell contestà que ja que l'obligaven a ser sempre el mateix en el DNI (un mecanisme de control policial), al manco en l'escriptura, en el àmbit més intim d'hom, el deixàssin ser qui volgués, fins i tot desaparèixer. Però ell signava els seus llibres, si vols amb signatures diferents cada vegada, com pugui fer jo amb les notes.
Certament el nom és una convencionalitat, però les convencionalitats funcionen com a pautes de manipulació però també com a mecanismes per alliberar-se, tot depén d'un. I amagar el nom a vegades permet no ser qui ets, percisament (pensem amb els xats). Hi ha àmbits apropiats per a cada cosa (jo tenc una petita investigació sobre l'anonimat a Internet). Si el teu psicòleg et soluciona el de l'hipocresia passa'm el telèfon a veure si em soluciona a mi la vanitat de dir qui sóc. Ara bé, al manco podries dir-nos qui va ser el llibre de filosofia... i jo te'n recomano un altre, d'acord?

i això de "venga va"?

una altra vegada en xavier? | 05/03/2007, 19:07

és que me sona haver-ho escrit a alguna banda i no record on...

Re: "No me pagan por pensar"

L'anònim... | 08/03/2007, 15:14

"Sobre el del nom em fa ràbia i m'alegra que no hagis caigut a la trampa (gairebé en el comentari anterior a l'anterior de l'anterior hi havia un laberint que ho pretenia)." --> no ho entenc.

"Ara bé, al manco podries dir-nos qui va ser el llibre de filosofia... i jo te'n recomano un altre, d'acord?" --> tampoc ho entenc...

M'ho podries aclarir?

Pensar?Hipocresia?

Ja no sé si em dic Caterina Viver o soc una simple cosa sense nom... | 09/03/2007, 12:39

Xavier, és clar que expliques bé, si no no aprovaria ni a la de 3!!jaja El que passa és que el que diuen molts filòsofs em sembla tan extrany...És interessant en veritat saber el que pensava Aristòtil de la felicitat o la política que desitjava Plató, molt interessant! Però no vol dir que perque això em sembli interessant hagi de canviar la meva manera de pensar. Jo no crec que em fagi filòsofa(soc de socials), però segurament si fos professora de filosofia el meu objectiu seria ensenyar als meus alumnes el que és important de la filosofia, però no fer-los canviar la manera de pensar; tú què és el que pretens, que canviem la nostra manera de pensar?(es que no he entes molt bé el que m'has volgut dir fent-me "frente"). Explica'm-ho i et contesto, què et sembla?

Per altra banda, tothom ha estat hipòcrita en algun moment, però jo sempre intent donar la cara. Està clar que la gent en general és molt hipòcrita, a vegades però, no queda altre remei que ser-ho; però s'ha de saber quan es pot ser hipòcrita i quan no, per exemple tenir una cara quan estas amb unes amigues i tenir-ne una altre quan estas amb altres amigues és hipocresia innecessaria perque cadascú és com és.
Creus que realment val la pena anar a un psicòleg perque t'ajudi a no ser hipòcrita? És trist que pensis així, però com que ningú et nega els teus pensaments pensa, pensa i pensa el que vulguis (encara que no et pagaran mai per molt que pensis)!! Ah! Per cert, no m'he sentit ofesa en cap moment, no em consider-ho malpensada, les coses es poden interpretar de tantes formes...que a vegades necessitam una sèrie d'explicacions per saber quina interpretació és l'adequada!!!

Re: "No me pagan por pensar"

Estic enganxada... | 10/03/2007, 18:19

Allò del psicòleg era una broma, com altres comentaris que he fet que eren irònics i tal vegada no ho pareixien. Mea culpa.
No crec que sigui hipocresia posar una cara o una altra segons amb la gent que estiguis, tot el contrari, perquè has de posar bona cara si hi ha gent que et cau malement? Ara bé, si poses bona cara i et cauen malement aleshores si que estàs sent hipòcrita però jo no crec que sigui perque no quedi altre remei, és per no tenir problemes supós.
Si puc opinar sobre lo que li has dit a n'en Xavier, jo crec que els professors de Filosofia (i també d'atres especialitats, suposo) no pretenen canviar la nostra manera de pensar sinó que ens donen "eines" o com li vulguis dir per pensar per nosaltres mateixos, per adonar-nos de coses que abans no veiem tan clares. Seria com donar "llum" a alguna cosa que teniem enfosquida i no la veiem. Alomillor això és massa utòpic, o no m'explico bé,jeje...
No sé qui és que ho deia però crec que era així..."ensenya a dubtar del que has ensenyat"...no?

...ja no sé molt bé quin és el tema...

Ei que jo també m'he enganxat!!Caterina Viver | 10/03/2007, 21:33

Pot ser aquesta vegada soc jo la que no s'ha expressat correctament? El que volia dir amb posar dues cares és fer veure amb unes persones que tens una personalitat i amb altres fer veure que en tens una altre. Això de posar bona cara a la gent que et cau malament és l'exemple més usual d'hipocresia, però tens raó, per no tenir problemes a vegades l'has de posar.
En quant al que lñi he dit a Xavier, penso igual que tú, això crec que és el que hauríen de fer els professors, però amb el que en Xavier em va dir (que pareixia que m'estava "atacant") no vaig entendre molt bé el que em venia a dir.
Això del psicòleg ho vaig agafar com una ironia, saps el que passa però? que hi ha gent que ho podria dir sense ironia...és així o no?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb