...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Coneixement i poder

xavier | 13 Febrer, 2007 23:18

Una realitat complexa, aquesta és la que afronta l'ésser humà (que a la vegada és, al temps, una realitat complexa). Impossibilitat de captar-la totalment es comporta com l'animal inquiet que és i la intenta desxifrar amb el mitjà que té: el coneixement. Tal és el poder del coneixement que Thomas Hobbes, filòsof anglés (investigau-ne l'època i les transformacions culturals que s'estan produint) escriu un text que causa vertígen (fragment de l'obra Elementos de Derecho Natural y Político i que he pogut recuperar per mitjà de la imprescindible col·laboració de na Lluïsa -gràcies, de veritat- i per això el puc reproduir):

[8]. Para comprender el significado que doy al poder cognitivo, hemos de recordar y admitir que existen continuamente en nuestras mentes ciertas imágenes o concepciones de las cosas externas; de forma que si un hombre fuera capaz de seguir vivo, mientras todo el resto del mundo fuera aniquilado, podria sin embargo retener su imagen y la de todas aquellas cosas que antes hubiera visto y percibido. Todos los hombres saben por experiencia que la ausencia o destrucción de cosas imaginadas una vez, no implica la ausencia o destrucción de su propia imaginación. A esta visión y a las representaciones de las cualidades de las cosas externas llamamos cognición, imaginación, ideas, nociones, concepciones o conocimiento de ellas; y la facultad o poder gracias al qual somos capaces de tal conocimiento, es lo que yo llamo aquí poder cognitivo o conceptivo, el poder de conocer o concebir [9].

És la hipòtesi aniquilatòria, que ens fa adonar del poder de la nostra consciència. Coneixement és poder, i ho veurem més desenvolupat quan tractem el tema de la tècnica.

Uns sentits limitats i una potència ilimitada són l'horitzó en què desenvoluparem els propers temes.

Ànim.

Comentaris

Re: Coneixement i poder

Lara | 06/03/2007, 01:10

Fa poc vaig tenir una conversació amb un al·lot i em va sorprendre la seva opinió sobre el pensament. Em va dir, "y cito textualmente", que "pensar és una opció"; no sé si jo també havia pensat això en qualque moment però em va deixar sense saber que dir durant uns minuts. No vàrem tenir molt de temps per xerrar-ne però el que vaig entendre és que pensar, pensa tothom però que hi ha gent que deixa que els altres pensin per ell/a, és a dir, que es deixen endur per la corrent. "Pensar és una opció" i no tothom l'agafa. No sé si era això el que em volia dir però jo ho vaig entendre així. Em va fer recordar allò de "sapere aude!" (atreveix-te a pensar!) de la Il·lustració, Kant em va venir al cap i em vaig marejar...jaja.
I quina diferència hi ha entre qui l'agafa i qui no?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb