xavier | 14 Febrer, 2007 00:18
Una realitat complexa, aquesta és la que afronta l'ésser humà (que a la vegada és, al temps, una realitat complexa). Impossibilitat de captar-la totalment es comporta com l'animal inquiet que és i la intenta desxifrar amb el mitjà que té: el coneixement. Tal és el poder del coneixement que Thomas Hobbes, filòsof anglés (investigau-ne l'època i les transformacions culturals que s'estan produint) escriu un text que causa vertígen (fragment de l'obra Elementos de Derecho Natural y Político i que he pogut recuperar per mitjà de la imprescindible col·laboració de na Lluïsa -gràcies, de veritat- i per això el puc reproduir):
[8]. Para comprender el significado que doy al poder cognitivo, hemos de recordar y admitir que existen continuamente en nuestras mentes ciertas imágenes o concepciones de las cosas externas; de forma que si un hombre fuera capaz de seguir vivo, mientras todo el resto del mundo fuera aniquilado, podria sin embargo retener su imagen y la de todas aquellas cosas que antes hubiera visto y percibido. Todos los hombres saben por experiencia que la ausencia o destrucción de cosas imaginadas una vez, no implica la ausencia o destrucción de su propia imaginación. A esta visión y a las representaciones de las cualidades de las cosas externas llamamos cognición, imaginación, ideas, nociones, concepciones o conocimiento de ellas; y la facultad o poder gracias al qual somos capaces de tal conocimiento, es lo que yo llamo aquí poder cognitivo o conceptivo, el poder de conocer o concebir [9].
És la hipòtesi aniquilatòria, que ens fa adonar del poder de la nostra consciència. Coneixement és poder, i ho veurem més desenvolupat quan tractem el tema de la tècnica.
Uns sentits limitats i una potència ilimitada són l'horitzó en què desenvoluparem els propers temes.
Ànim.
Som contingent... què hi farem!
Us podeu orientar per aquest bloc, més bé o més malament, amb l'entrada "Guia per a perplexos" de 26 de gener de 2008.
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Re: Coneixement i poder
Lara | 06/03/2007, 02:10
Fa poc vaig tenir una conversació amb un al·lot i em va sorprendre la seva opinió sobre el pensament. Em va dir, "y cito textualmente", que "pensar és una opció"; no sé si jo també havia pensat això en qualque moment però em va deixar sense saber que dir durant uns minuts. No vàrem tenir molt de temps per xerrar-ne però el que vaig entendre és que pensar, pensa tothom però que hi ha gent que deixa que els altres pensin per ell/a, és a dir, que es deixen endur per la corrent. "Pensar és una opció" i no tothom l'agafa. No sé si era això el que em volia dir però jo ho vaig entendre així. Em va fer recordar allò de "sapere aude!" (atreveix-te a pensar!) de la Il·lustració, Kant em va venir al cap i em vaig marejar...jaja.
I quina diferència hi ha entre qui l'agafa i qui no?