xavier | 02 Març, 2007 12:57
Qui som? La pregunta per l'ésser humà és la qüestió que tractam ara a les classes de desdoblament de Filosofia I. El som, vos insistia, és ambigu, i aprofitam aquesta ambigüitat entre el plural i el singular de la primera persona, per parlar de què és l'ésser humà, l'home, la dona, com a tema d'antropologia filosòfica, però també per tematitzar-nos a nosaltres mateixos. L'ésser humà en abstracte i l'ésser humà concret (que estima, que pateix, que riu, que plora, que té fam i fred, dirà, més o manco, Unamuno), i l'ésser humà més concret que som nosaltres, que som jo, que ets tu.
Al treball, per tant, cal teixir aquest entramat de passat, present i futur que som, allò que m'ha influit i marcat, allò que ara som i pens i l'horitzó al davant sense el qual no té sentit una vida humana. Insisteixo, els animals s'assusten, però no tenen pànic; s'alegren, però no són feliços en el sentit que ho som nosaltres. L'ésser humà és animal de plor i rialla (Plessner), d'esperances i memòries (canta Raimon). Arribat al present des del passat i projectat des de l'ara al futur. Botau, del present al passat, i després al futur, retornau al present i tornau a botar, com volgueu... Això és, senzillament (sic.), gairebé res, el que heu de tractar al treball.
I també les diferents dimensions de l'home/la dona: animal simbòlic (jugau amb el simbolisme), animal racional (reflexionau i coneixeu per conèixer-vos) i animal que sent (un ensenyament acadèmic, sense educar la sensibilitat, no té cap sentit: treballau la vostra sensibilitat com qui treballa el fang, amb delicadesa i voluntat creativa: de crear-vos a vosaltres mateixos).
Tot això queda molt bé, i tal vegada no s'entén gairebé res. Sabeu que podem parlar-ho per orientar-nos. El que som jo està abocat (fragmentàriament) en aquest bloc [evidentment, molts fragments de la meva vida no hi són, per això vosaltres heu de tenir en compte que el vostre treball és per lliurar: reservau-vos el vostre espai d'intimitat]. Aquest és un bloc per compartir allò que es pot compartir. Vosaltres podeu fer coses així: un bloc, un diari, objectes, fotografies, cançons,... Una carpeta de cartolina, per exemple, amb diferents pàgines on comenteu una cançó, un fet, un escrit, una fotografia,... Un CD. Demanau a la gent que us descrigui qui sou, als amics, a la familia,... No tot això. Són idees per tal que us orienteu.
xavier, del departament del mussol | 06/03/2007, 22:26
Sí, efectivament, tot allò que volgueu contar, que us ajudi a expressar allò que sou per a vosaltres (i que pogueu contar...)
Jennifer | 12/03/2007, 16:19
xavier! jo he explicat un poc qui som segons jo mateixa i despres posare fotografies, cançons, frases... estara be aixi no?
gracies
jo som en xavier, a què vé aquesta pregunta | 12/03/2007, 17:48
em sembla beníssim com ho planteges. Intenta donar-li un poc de color a la cosa...
Som contingent... què hi farem!
Us podeu orientar per aquest bloc, més bé o més malament, amb l'entrada "Guia per a perplexos" de 26 de gener de 2008.
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Sobre qui soc jo
Lydia | 06/03/2007, 22:06
Ei! un dubte sobre es treball, vares dir que podiem contar anècdotes i coses nostres per tal d'ajudar a expresar-nos millor qui trobam que som o no? Es a dir, si podem contar coses nostres que hagin condicionat sa nostra manera de ser i de pensar en l'actualitat.