...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Filosofia, poesia i música

xavier | 23 Març, 2007 20:00

ANIMAL D'ESPERANCES I MEMÒRIA

Animal d'esperances i memòria/ No he volgut ser humà d'altra manera,/ No he volgut ignorar i resignar-me/ A ser, poc més poc menys, com una fera.

Límits, conec molt bé tants i tants límits./ I visc pugnant contra aquests límits. Límits./ Sol i acompanyat prove de ser útil/ Amb cançons d'amor, amb cancons de lluita.

Inventari incomplet de temps i vida.

Refaré aquells camins que vaig fer sol/ Ara que amb tu sé que sóc més lliure./ I amb les últimes ratlles del dibuix/ Miraré el mar, escoltaré els meus morts,/ Ombres estimades que en mi habiten./ Negaré decepcions, continuaré esperances.

Això canta Raimo, i a mi em remet a allò tantes vegades parlat a classe sobre l'ésser humà, present de transformació d'un passat heretat i d'un futur projectat.

I la noció de límit, que ens entrampa, però a la vegada ens possibilita ser el que som...

Facem gestos de lluita, i de somni, per recompondre la realitat danyada, qualsevol gest, el més insinificant, perquè "el mayor bien es pequeño, que toda la vida es sueño y los sueños, sueños son."

Comentaris

La vida es sueño

Sergi Atienza | 29/03/2007, 06:59

Des d'aqui vull felicitar a en Xavier per fer arribar als alumnes un text tant complex, i a la vegada tant viu, com el de Calderón. No sé com el tracta a classe però el conec (i cada dia el reconec més!)i n'estic segur que en sap treure profit. Quan he llegit la referència a aquesta obra no he pogut evitar recordar la representació que fa uns set anys vaig veure a Lleida de la mateixa per part de la Compañía Nacional de Teatro i com tots els que hi assistirem vam quedar noquejats literalment per la força (estava dirigida per en Calixto Bieito) i per la poca distància temporal que ens separava de Segismundo, un home tancat, amb una limitada visió de la vida i amb una força capaç de crear un món de somni que ens fa treure els colors. Hi ha certs moments en què volem ser Segismundo i no ens importa la seva ira, tot i que som éssers tranquils, perquè volem conèixer un món semblant als somnis on es pugui pensar en la realitat, i cridar dient coses.
Bé, no em vull posar dramàtic, pero confio en què els alumnes que hagin eescoltat en Xavi a classe tinguin la mateixa sensació que vaig tenir jo aquell dia, jo, un jove que només tenia la mirada fixa des de la fila setze i que veia i no només mirava. Salut.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb