...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

No havia perdut l'esperança

xavier | 29 Març, 2007 15:40

I l'he trobat: l'exemplar del Diari de Balears del passat 21 de febrer (2007, no?) on apareixia l'entrevista a Luis García Montero. L'havia deixat tan ben preparat, per començar la categoria sobre filosofia i poesia amb l'entrevista, que va amagar-se i no ha volgut tornar a sortir fins avui, com un caragol de plastilina que s'alimenta de gominolas...

García Montero va fer un recital (o unes lliçons poc magistrals però magisterials) de poesia a Ciutat. Alguns cursos hi anaren però jo no vaig poder-los acompanyar perquè tenia una prova escrita amb un curs de segon, als quals els hauré d'estar eternament agrait perquè així vaig anar-hi l'horabaixa del dia anterior, també a sentir-lo recitar, parlar i enamorar; molt accecible ell, vaig poder acostar-m'hi i demanar-li em dedicàs un llibre (qüestió de fetitxisme perquè no pens vendre'l mai). I a més, vaig poder afegir teranyina a l'amistat amb un bon company de l'IES, amb qui compartim poetes, poesies i altres afinitats apologètiques...

Montero: "La poesia és necessària en temps de molta barbàrie"

N.A. Palma. Diari de Balears, 21/02/2007

"La poesia s'equivoca tant quan es tanca sobre si mateixa com quan es perd el respecte, abandona el rigor i cerca el populisme demagògic".

Amb aquesta rotunditat va parlar ahir Luis García Montero (Granada, 1958), màxim exponent de la poesia de l'experiència, després de la lectura que va protagonitzr ahir al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.

"El gènere fa olor massa a tancat, especialment quan es desconnecta de la vida i de l'actualitat", va afirmar el poeta, catedràtic de Literatura i assagista granadí, que així mateix advocà per "una poesia rigorosa que faci ús del llenguatge de la col·lectivitat i parli dels assumptes que interessen a la gent, que són l'amor, el dolor, la por i l'amistat".

Antologia

García Montero, Premi Nacional de Literatura el 1994, ja ha celebrat els 25 anys des que publicà el seu primer llibre amb l'antologia Poesía (1980-2005). En revisar el seu treball anterior, l'autor andalús va reconèixer haver vist reflectit "el jove universitari dels darrers anys del franquisme, que pensava que la democràcia era una panacea que ho havia de solucionar tot. Després, el jove que va comprendre les contradiccions de la democràcia i ara la persona que decideix no ser ingènua però tampoc renunciar als seus somnis o caure en el cinisme", afegí.

Amb una poesia que ell mateix va considerar com a "ideològicament compromesa", va reconèixer sentir-se "consolat" de les seves "limitacions poètiques" en estar dedicat "a un gènere necessari en temps de barbàrie com els que tenim avui en dia".

Respecte de la seva visió de la democràcia actual, García Montero va manifestar la necessitat d'apostar per l'"aprofundiment de la democràcia", la qual no va dubtar a qualificar de "malalta".

García Montero afegí també que aquells que se senten demòcrates avui dia no poden tenir por d'aquesta democràcia, ni tampoc poder manipular cap dels seus mecanismes. "Hi ha vegades que el que es perd a les urnes s'intenta guanyar amb els plets de la justícia, trencant així el poder juudicial, el que em sembla manipular la democràcia", va sentenciar l'escriptor natural de Granada.

Set idees: 1.- rigorositat en la poesia: precisió i preciositat; 2.- amor, dolor, por i amistat: Epicur i tota la tradició filosòfica?; 3.- diagnosi de la barbàrie del món actual: necessita de la bellesa, sigui el que sigui la bellesa, enfront a la realitat sagnant; 4.- profunditzar la democràcia: a tots els àmbits, en la convivència, en les aules, en els centres; 5.- democràcia malalta: demediada, menystenida i a vegades malbaratada; 6.- compromís ciutadà en un temps de manipulació dels nostres drets per part de diterminats sectors polítics; i 7.- m'agrada més el 7 que el 6.

García Montero parlà aquell dia de la relació entre actitud poètica i compromís cívic. Va reconèixer que la política molt sovint és bruta, s'embruta i embruta. Però renunciar-hi és pitjor, perquè la deixa en mans d'aquells que no tenen escrúpols. Per això, d'una forma que em va semblar maquíssima, afirmà que no s'ha de renunciar als somnis (a la utopia), però, en la mesura que realitzar la utopia pot portar també a la barbàrie, decidí conservar els somnis, sempre dormint en habitacions separades. Per això va escriure un llibre preciós: Habitaciones separadas. Un poema.

Dedicatoria

Si alguna vez la vida te maltrata,

acuérdate de mí,

que no puede cansarse de esperar

aquel que no se cansa de mirarte.

Luis García Montero

Habitaciones Separadas (1994)

Comentaris

G. Montero

Sergi Atienza | 02/04/2007, 10:01

Pensa Xavi que és dur mirar des de la finestra del castell però que hi tenim la obligació de fer-ho. No siguis tan pessimista!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb