...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

RIM (mirar anotacions anteriors)

xavier | 29 Març, 2007 17:04

Les persones som complexes. Què hi farem... És el que ens fa patir, entristir-nos, i també ser feliços. Aquells que treballen investigant en Intel·ligència Artificial viuen en la quimera de poder fer de la intel·ligència humana (intel·ligència minúscula i potser miserable) un algoritme. Com es sentirien de frustrats si entenguéssin que la intel·ligència humana és això, humana. Quants recursos econòmics s'hi perden, que podrien dedicar-se a investigació mèdica o educació. El món està molt malament. Els ordinadors, si arriben a poder, ploraran aigua destilada, per tal que no es rovellin els circuits. Nosaltres seguirem plorant (també d'alegria) llàgrimes del color dels somnis...

De cajón

Juan José Millás

DdeM, 21 de març de 2007

Un equipo de científicos franceses y alemanes ha logrado seguir la vida de un fotón desde su nacimiento hasta su muerte (0,13 segundos). Durante ese tiempo, el fotón se golpeó contra las paredes de una caja de espejos donde se encontraba atrapado. Quiere decirse que llevó una vida absurda. ¿Y qué podría haber hecho para darle sentido? No lo sabemos. Nosotros nos licenciamos en Derecho, o en Filosofía, o estudiamos un oficio. Luego nos casamos, vamos al supermercado los sábados por la tarde, con los niños y, con suerte, nos compramos una casa en el campo. Vivimos algo más de 0,13 segundos, pero nos pasamos la mitad de la vida golpeándonos contra las paredes de la hipoteca. Cualquier vida -la de un fotón o la de una mosca-, observada con cierta perspectiva, resulta igual de desalentadora.

¿Se divirtió el fotón? Quizá no. En eso sí que le sacamos ventaja. La verdad es que nosotros lo pasamos bien con cualquier cosa. Nos regalan un fotón encerrado dentro de una caja y le sacamos una punta increíble. Ha salido en todos los periódicos. Y en la revista Nature. Desde nuestro punto de vista, gran parte del éxito del experimento se debe a que ha transcurrido en el interior de una caja. Nos fascinan las cajas por lo que ocurre dentro de ellas. Fíjense, si no, en la aceptación de los gusanos de seda, cuya vida transcurre en el interior de una caja de zapatos. O en la de los lápices de colores, que nacen en esa otra caja que llamamos plumier. Todo ello por no hablar de las cajas chinas, que lo mismo sirven para adornar un mueble del salón que para hacer crítica literaria.

Si el fotón es una unidad de luz, la caja es una unidad de destino en lo universal (con perdón). Piensen, si no, en el ataúd, que es la caja por excelencia, la caja por antonomasia (qué rayos querrá decir antonomasia), la Caja Máxima, junto a la caja de bombones de la Primera Comunión. Cuando dedicas un tiempo de los 0,13 segundos que viene a durar la vida a estudiar la historia de la caja (un invento tan importante o más que el de la rueda), te preguntas por qué Nature no le ha dedicado aún un monográfico. Parece de cajón.

Comentaris

gènere i literatura infantil: construïnt significats

marie | 30/03/2007, 10:19

Està clar que la literatura infantil és el primer contacte que tenim amb les parules, com també, de certa manera, amb l'educació que rebem degut a la "moral" que trobam als contes tradicionals, ja que, així com anam aprenent a llegir, anam aprenent a establir significats.
Aleshores, ja des de petitons trobam el concepte de gènere a la literatura infantil, perquè a més dels èssers humans també es pot aplicar la categoria de gènere als animals i èssers inanimats. Fins aquí tot bé, però ara bé la següent pregunta: Hi ha una igualtat de gènere als contes infantils?
Per supossat que no!! De fet es va fer un estudi al 1989 anomenat "The Forliz Study of Children's Literature" el qual va trobar que:
- Tan sols als títols de llibres per infants, hi havia 2.3 humans masculins per cada 1 femení
- Els personatges animals masculins (també als títols de llibres) sobrepassaven de molt als personatges animals femenins
- Com a personatges principals trobam 3 masculins per cada 1 femení.
Per tant, només per començar trobam una desigualtat de gènere, i ja per donar més "gràcia" a l'assumpte, resulta que els pocs personatges femenins que trobam o són heroïnes passives que esperen ser rescatdes per un heroi actiu, o briuxes maleïdes, esposes que l'únic que fan es queixar-se tot el dia, etc..

I aquí és quan na Marie, i sobretot, les feministes exploten i prenen dues principals actituts: 1) un intent de tornar a fer populars els contes no sexistes que existeiexen o fer noves versions dels contes tradicionals amb una visió més positiva cap a la dona 2) un intent per destapar els sexisme per tal de criticar el sexisme que hi ha als canonitzats contes tradicionals.
Bé, i ara vos demanareu i a jo que m'importa es rollo aquest que m'està amollant aquesta tia? Doncs resulta, que l'altre dia vaig llegir un conte de la meva estimadíssima Angela Carter, titulat "The Company of Wolves" (perquè aquesta dona és una d'aquestes feministes que escriu contes no-sexistes basant-se amb els mites i els contes tradicionals) i perquè negar-ho, me va encantar.
Idò com deia, "The Company of Wolves" vendria a ser una versió de na Caputxa vermella, I vaja quina versió!! Passam d'una Caputxeta passiva i sumisa a una Caputxeta activa, seguríssima d'ella mateixa i sense por. Faré un petit resum: resulta que na Caputxeta ja ha arrivat a la seva maduresa sexual (vamos que té sa regla) i és ella sa que diu bah! vaig a veure sa padrina i així de pas donaré una volta per el bosc que me fa ganes. Per tant ja veim des de un bon principi que és ella la que pren les decisions. Al bosc es troba amb el famòs llop (que de llop no té res pq a part de que és un home totalment civilitzat, veim com Angela Carter també desmitifica el mite sobre el llop, està de bò...) i na Caputxa i ell es posen a xerrar i fan una aposta. El llop li diu que si ell arriva abans a la casa de la seva padrina ella li haurà de donar un petò i ella accepta encantada (per tant ja podem veure tensió sexual entre ells dos). D'aquesta manera, na Caputxa se'n va pel camí més llarg i a més (molt pícara ella) s´enreda pel camí, pq sincerament, a na Caputxa li va fer tilín el llop. Doncs el supossat llop arriva a casa de la padrina i en lloc de menjarse-la es despulla,deixant el seu membre a la vista. I a la padrina articula les següents paraules: HUGE, AH! HUGE, i acte seguit mor de l'impressió de tal "portento". Bé i el llop per no deixar les restes allà de la padrina sa la menja i només deixa els ossos que és l'única part que no pot digerir. Després toca a la porta na Caputxa i el llop li diu que entri (posant la veu més dolça). Na Caputxa entra i li diu: ja pots posar sa veu que vulguis que tu no ets la meva padrina no sé com ho veus. I aquí, na Caputxa té un dilema pq sospita el que a pogut passar amb la seva padrina, x tant, no sap si matar al llop o perdre la seva virginitat de manera activa amb ell, I a la fi, decideix ser un individu actiu, i vamos que li fa un traje en es llop descomunal. I una cosa molt curiosa, es que mentres li està fent es traje els ossos de la padrina fan renou, x tant supossam que la padrina no està d'acord amb el que fa la seva neta, però ella ignora totalment el renou i segueix amb lo seu. Aixì interpretam que na Caputxa decideix ser un èsser actiu i no passiu com segur q era la seva padrina, De fet, no li va servir de molt la seva passivitat degut a les causes de la seva mort.
D'aquesta manera, Angela Carter decosntrueix molts de mites, com el del llop (que no són tan cruels com es fan creure) el de la virginitat( ja q en teoria ser verge és una font de poder x a les dones pq no estàn corrompudes, però personalment crec q amb aquest conte Carter deixa clar que perdre la virgnitat no es perdre poder, sinó guanyar un altre classe de poder) i sobretot desmitifica el fet de que les dones són passives. Angela Carter, vol donar a entendre que hi ha una possibilitat de supervivència però sempre i quan es rebutji el rol de víctima, passant de la passivitat a l'activitat.
I ja per acabar, només anomenaré les paraules que va dir Carter a un artícle: "Com a dona, el meu objectiu és desmitificar els mites pq aquests mites, l'únic que fan és anul.lar la meva llibertat"
p.d: per si encara no ho heu fet, pensau amb el conte tradicional de na Caputxeta per veure lo mascliste que és, vos fará ràbia!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb