...tot llegint filosofia

puedo soñar lo que quiera

xavier | 23 Agost, 2007 18:37

I és que he parlat del Mossèn Alcover (de l'IES, no del mossèn), on vaig començar a fer classes i on també es va acabar el curs (ja ho sé, els cursos sempre s'acaben). A les classes de filosofia vam poder acabar el curs (d'aquella manera) parlant específicament de la seva funció crítica i de la utopia. Ho il·lustràrem amb l'excel·lent pel·lícula Noviembre, d'Achero Mañas...

sueño con cambiar el mundo, pero el mundo no se deja

Ho he pogut fer altres vegades, amb resultats i reaccions molt diverses, entre les quals s'hi troben les que a mi m'importen. La primera vegada que un fa classes sempre és complicada (la segona i la tercera també) perquè, tot i que passen moltes coses genials, també en passen de difícils. Després de veure la pel·lícula en va passar una d'aquelles que fan oblidar qualsevol dificultat passada i que fan pensar que, només per allò, tot ha valgut la pena.

Sí que la contaré, però alerta, que es desvetllaran alguns aspectes de l'argument de la pel·lícula (quedau advertits).

La pel·lícula està enfocada com si fos un documental retrospectiu sobre un grup de teatre independent. Està ben construïda, perquè van parlant els membres, després d'uns anys, recuperant els seus records, diversos, d'aquella experiència, una experiència màgica, brutal i vertiginosa.

Dues alumnes (de les quals en diré el nom sense autorització, a veure si algú els ho denuncia i em contem com els va), na Maria Antònia Agudo i n'Antònia Blanes, van venir, durant un esplai, a demanar-me si havia passat de veritat, la història. Jo, ingenu, els vaig explicar que no, que es tractava d'una ficció, d'un fals documental, i blablabla... i el to dels seus ulls passà de la il·lusió a una certa decepció. Però la seva resposta és el que em va encantar: "Si un altre cop t'ho demanen, perquè els has posat la pel·lícula, contesta que sí, que va passar de veres."

I el que plantejaven no era que mentís, sinó que hi hagués la possibilitat de que coses com aquella passassin. Mantenir l'esperança que, malgrat no hi haver-hi res a favor, tot fos possible. Els estic molt agraït...