xavier | 26 Gener, 2008 18:03
Per tractar temes d'antropologia filosòfica, com la qüestió del dolor i la mort, podem aproparnos-hi mitjançant la literatura, una altra forma de coneixement (el vostre manual oblida l'art, com a forma de coneixement de la realitat, intentau incorporar-lo d'una manera plural).
Jo us proposava varis textes, un d'ells, tal vegada el més difícil de localitzar, el de Manuel Altolaguirre podeu trobar-lo aquí.
Manuel ALTOLAGUIRRE: Elegía a Federico García Lorca
Dolor i mort són temes fronteners, entre ells i en relació a l'ésser humà. El poemes, millor llegir-los, pausadament, a casa, intentant empatitzar amb l'experiència expressada. Després els comentarem. Us interessarà més o menys, ho fareu per aprovar o per aprendre, però som mortals, i això determina el nostre viure.
Som contingent... què hi farem!
Us podeu orientar per aquest bloc, més bé o més malament, amb l'entrada "Guia per a perplexos" de 26 de gener de 2008.
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
la mort i els records
Sergi Atienza | 28/01/2008, 22:39
Xavi, sóc en Sergi i he llegit el poema d'Altolaguirre a la mort de Lorca i m'ha fet pensar en d'altres poemes que tracten temes semblants, però m'he quedat amb un en particular que a vegades m'obsessiona com és la por a perdre el records de la persona que t'estimes quan aquesta està propera a la mort. Crec que un dels llibres que reflecteix millor aquest sentiment és "Joana" del meu paisà Joan Margarit. En concret he tornat a rellegir un poema anomenat "Pare i filla" que et recomano com la resta del llibre. Diu així: "Davant desl finestrals oberts al pati / ella s'adormia a la butaca, /vora el sofà on ella reposava./ El rostre de la noia, endurit per la morfina, / s'havia anat deixant el seu somriure / en les fotografies. / En fer-se fosc, la duia al pis de dalt, / tancava els porticons i la posava al llit. / Davant del sofà buit ell s'adonava / que no li quedarien prou records. / Que mai no quedarien prou records / per simular la vida."