...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

RIM (reconstituïda)

xavier | 03 Febrer, 2008 22:14

Reprenent la sèrie d'articles de la República Independiente de Millás, perquè hi ha qui comparteix amb mi l'interés, la sorpresa i la curiositat pels mateixos (hi ha el comentari pendent, Anna, ja ho sé) he trobat adient compartir la lectura d'aquest. Perquè enllaça amb la qüestió de les lectures obligatòries que plantejava l'altra dia en relació a Si això és un home. Aquest tipus de lectures, orientades a interessar-vos per la paraula escrita, a vegades esdevenen un mur que entorpeix l'endinsament en la mateixa. Per això, ja que no podeu modificar el llibre, modificau la vostra actitud, preneu-lo amb interés i transformau-lo transformant-vos.

Juan José MILLÁS

EL PAÍS, 1/2/8

Desconcierto

Cuando se abandona la lectura de un libro a la mitad, algo le ha ocurrido al libro. O al lector. Quizá a ambos. Cuando se abandona la vida a la mitad, algo le ha ocurrido a la vida. O a su usuario. Quizá a ambos. Durante una temporada fui vendedor de pisos. Lo mejor de aquel trabajo era visitar las casas vacías de cuyas virtudes tenías que convencer luego a tus clientes. Cada vez que introducía la llave en una puerta sentía una excitación semejante a la de abrir un libro. La lectura de una casa, incluso aunque esté amueblada, dura menos que la de una novela (jamás tuve la oportunidad de vender un castillo), aunque a veces más que la de un cuento. Por lo general, seguía el orden de lectura que proponía la disposición arquitectónica. Pero no siempre. En ocasiones caminaba a ciegas hasta el final del pasillo y recorría la casa al revés, como el que comienza una novela por el final. Me detenía mucho en los cuartos de baño, donde no era difícil encontrar restos curiosos de sus antiguos moradores: un peine torturado, un bote vacío de crema de manos, un cepillo de dientes con las púas aplastadas, una pestaña postiza...

De repente, un día comencé a dejar algunos pisos a medias. Al llegar al centro del pasillo era alcanzado por un desaliento mortal que me obligaba a dar la vuelta con el mismo gesto de derrota con el que decides abandonar en la página 100 una novela de 200. A veces el problema no era de la casa, ni de la novela, sino mío. La pérdida de interés por un piso que había comenzado a visitar con entusiasmo, o por un libro que había abierto con pasión, me sumía en la confusión. Lo peor, con todo, fue el descubrimiento de que puede ocurrir lo mismo con la vida. Un día, de súbito, ya no quieres abrir más puertas ni leer más capítulos. Y te mueres sin saber si la culpa fue tuya o de la puta vida. O de los dos.

Comentaris

rimMania

Anna | 08/02/2008, 16:22

Uns dies la vida et desil·lusiona... però d'altres...et fa tan feliç!! I a vegades ets tu mateix que t'enfades amb la vida i et deixa de caure bé.Però per ser qui és...l'haurem de perdonar.
(és cert, hi ha un comentari pendent).

juan josé millás

Anna | 10/02/2008, 19:05

Relament duim la vida que volem?És la què hem triat? Potser sembla que si, però hi penses...I cada cop et sembla més que no. Mil coses, que ni et planteges, te les han imposat. I no hi ha res a fer. O si?
Millás cada dia m'impressiona més.
(per cert: l'enhorabona pel premi planeta?)

Des de la Rpublica Imaginària Mentrestant

xavier RIManíac, si m'ho permets | 10/02/2008, 19:18

M'he pres la llibertat de pensar que n'Anna que va comentar "Problemas existenciales" és la mateixa que comenta "Desconcierto" i, a més de publicar el comentari que romania allà, discret i amagat pels meus problemes existencials, traslladar-lo aquí i conversar amb ambdós a la vegada.
Primer per la qüestió del premi Planeta. Felicitar-lo? Fas molt bé interrogant. Crec que enhorabona "a pesar del" premi Planeta. El llibre, per altra banda, val la pena. És un llibre complicat, obsessiu. Com la vida i com Millàs. La vida és complicada, un poc puta (i molts s'aprofiten de la voluntat que a vegada ens pot de voler viure-la simplement).
Perdonem-la, com tu dius, perquè perdonant-la segurament ens perdonam les nostres obsessions. Però no hi perdem l'interés (ni en els llibres ni en la vida). És important, per això, triar bé els llibres, i triar bé la vida.
I m'agrada, trobar-nos, feliços, habitants esporàdics d'aquesta RIM.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb