...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

HiaFia: Shakespeare, la intuïció d'allò que serem

xavier | 16 Febrer, 2008 21:26

Les cronologies, sobretot quan feim entrar història, filosofia, literatura, son una mica problemàtiques, perquè volem esquematitzar la vida, la qual no respon a cap esquema. Us parlava de Shakespeare, també renaixentista, però escriptor. Crec que val la pena apuntar-ne alguna cosa per dos motius: primer, perquè la història de la filosofia és produeix en uns contexts econòmics, socials, culturals, que es relacionen, i és necessari tenir una visió més complexa; i, segon, perquè Shakespeare té una significació pròpia, crec jo, en la història del pensament.

A les tragèdies i comèdies de Shakespeare i trobam tota una sèrie de retrats arquetípics que, per una banda reflexen la seva època, per altra, intueixen la immediatament posterior (el cas que ara veurem, del text de Macbeth) i, finalment, construeixen el nostre present (sí, aquest d'ara). Moltes de les formes d'entendre els sentiments, o de viure les passions, s'han configurat a partir de eneracions d'espectadors de les obres shakespearianes (algú sap si s'escriu així?). "Romeu i Julieta", per exemple, ha condicionat la manera com entenem l'amor en la nostra cultura.

És així fins al punt que Harold Bloom, crític literari contemporani, de gran finesa, va escriure un monumental llibre titulat Shakespeare. La invención de lo humano (Ed. Anagrama) on sosté, més o manco, que les obres de Shakespeare són determinats en relació al concepte d'ésser humà que ha elaborat la nostra cultura. Sentim tal i com senten els personatges de les obres de Shakespeare.

Us deix el fragment de Macbeth, amb dues traduccions, per tal que escolliu els matitzos que més us interessin:

SHAKESPEARE: Una historia contada por un tonto

I és que això són els clàssics, construeixen món i es construeixen sobre allò més fonamental que hi ha en nosaltres. El mateix passa amb les tragèdies i comèdies gregues...

“La tragedia fue una invención griega porque en Grecia el pensamiento era libre. Los hombres pensaban con frecuencia y profundidad en la vida humana, y empezaban a percibir cada vez con mayor claridad que ésta era inseparable del mal y que la injusticia estaba en la naturaleza de las cosas.

Los sentimentales somos nosotros. Nosotros, para quienes la poesía y todo el arte no son sino una decoración superficial de la vida, los volvemos un refugio ante un mundo demasiado rudo para enfrentarlo, sentimentalizándolo. Los griegos lo miraron de frente. No fueron, en absoluto, sentimentales. Fue un romano quien dijo que era dulce morir por la patria. Los griegos nunca dijeron que fuera dulce morir por nada. No conocían mentiras vitales”

E. Hamilton, El camino de los griegos (Ed. Turner)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb