...tot llegint filosofia

HiaFia: Montaigne, escepticisme i erecció (o disseminació) del jo

xavier | 16 Febrer, 2008 23:22

Llàtima que no poguem dedicar-li més temps a Montaigne. Podria ser un dels autors. Un personatge interessant és.

"Que sais-je?" (Què se jo?) es demana Montaigne. Escepticisme (recordau els sofistes, o, millor, l'hel·lenisme). Ho pos en francés (com dues més que posaré), no per pedanteria (jo no sé francés, per molt que m'agradaria saber-ne) sinó per la sonoritat i perquè com a mínim aquesta expressió és leitmotiv del seu pensament. No té certeses i es reclou en ell.

I escriu un llibre, magnífic, els Assaigs, on s'intenta explicar explicant-se a ell (el jo). A l'advertiment que fa al lector, que vam llegir a classe i que ara us deix per si a algú li interessa ho diu: "Ainsi, lectou, je suis moi-même la matiére de mon livre". Ell és el tema del seu llibre, però al seu llibre parla de moltes coses que no són ell. S'erigeix el jo com a tema en un procés de despullament. Per això erecció, que us haurà semblat provocatiu, i disseminació (amb una intencional etimologia evident). Ell es disol en allò del que parla.

MONTAIGNE: Al lector

He posat la traducció castellana perquè és la que tenc jo. En català hi ha ara en marxa una traducció que va pel segon volum.

La tenc perquè la'm va regalar ma mare dia 6 de gener, aquest dia que venen els tres presidents de la República d'Orient, que són tres senyors sense corona que van darrera una estrella a la qual han posat el nom d'utopia (amb minúscula, perquè no acabi malament) i que porten tres presents: Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

És una edició deliciosa perquè inclou les inscripcions que hi havia a les vigues de la biblioteca de Montaigne, ja que es veu que aquest senyor feia grafittis dins casa seva, amb cites dels clàssics (recordau, Humanisme). La seva obra, de fet, està farcida de cites dels clàssics, explíticites o no. I així la tecera qüestió:

"Je ne dis les autres, sinon pour d’autant plus me dire." Més o manco: jo no cit als altres, sinó per dir-me a mi mateix. És curiós que Montaigne escriu, sobre ell, per cercar-se, i es troba (o es perd) a ell, cercant-se, escrivint el que escrigueren altres.