...tot llegint filosofia

Contrahistòria de la filosofia

xavier | 17 Febrer, 2008 01:07

Publicats per Anagrama (Coleccion Argumentos) han aparegut els volums I i II (Barcelona, 2007) de la Contrahistòria de la filosofia de Michel ONFRAY (1959). Edicions de 1984 (un nom prou suggerent) ha començat ja amb la publicació de la sèrie: ha sortit, en català, el primer volum. Parlarem d'Onfray un altre moment, perquè biogràficament és interessant, però avui ens centrarem en aquests interessants llibres que serveixen per fer una història de filosofia a contrapèl, i us serviran per complementar, en haver passat la selectivitat, allò pensat aquest curs. Perquè, com sempre, hi ha una història oficial i unes escriptures al marges. Jo, no me n'amagaré, introdueixo els marges. Però amb tres hores a la setmana no podem fer cucaveles.

El primer volum tracta la filosofia clàssica, i Demòcrit, recordau, aquell atomista de qui Plató volia cremar-ne els llibres, i Epicur, el del Jardí, són els eixos articuladors.

El segon volum tracta l'Edat Mitjana i el Renaixement: heterodòxies, epicureismes i Montaigne. De fet ara ja els podríeu llegir ambdós, perquè aquestes etapes les hem cobertes ja. Però hi ha temps...

L'horitzó en el qual es situa Onfray és el d'un materialisme hedonista. Com podem entendre això. Com que se suposa que això només ho llegireu alguns de segon em puc permetre la llicència...

Hedonisme, en relació al plaer: el goig de viure. Materialista és més confús. Ara que ha passat Sant Valentí ho podem exemplificar. Perquè quan parlam de materialisme pensam a vegades en consumisme i mercantilització. Què regalaràs a la teva parella per Sant Valentí? Si això és un invent de El Corte Inglés per fer-nos gastar diners. "És una festa materialista.", deim. Però cal anar alerta en caure en l'extrem contrari, un espiritualisme de l'amor ideal subliminat.

El materialisme d'Onfray és d'un caire diferent: si volem celebrar Sant Valentí, i tots els dies (amb la/es parella/es o amb un mateix), celebre-m'ho amb els cossos, que és més divertit i no costa res. El cos és matèria. Això diria una perspectiva hedonista-materialista. Una celebració dels cossos i la vida.