...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

Fia: Si me demanen què tal, diré occipital (joder, no ho sé tot)

xavier | 19 Febrer, 2008 16:50

LES MAQUINES, PODEN PENSAR?

Un dels temes controvertits suscitats per la reflexió sobre la ment i el cervell de l’ésser humà és la possibilitat de construir una intel·ligència artificial que pot ser capaç de realitzar les mateixes activitats que l’home. Tanmateix, la possibilitat que una màquina “substitueixi” l’ésser humà fa pensar i suscita moltes pors que s’han representat en nombroses ocasions en pel·lícules i novel·les que parlen d’una “revolta dels autòmats que pensen” per arribar a dominar la humanitat. Malgrat tot, el tema és important i cal pensar-hi en profunditat. Alguns autors plantegen objeccions a la possibilitat que una màquina pensi, per exemple, plantejant coses que els homes sí que poden fer i les màquines no: no tindrien llibertat, no podrien assumir la validesa de l’error en l’aprenentatge, no tindrien creativitat, no podrien tenir sentiments, ... Moltes d’aquestes objeccions també són criticades; per exemple, es va afirmar que una màquina mai no podria vèncer un mestre en una partida d’escacs, però va arribar Deep Blue.

Text: Les màquines no poden pensar

“Pot pensar una màquina? Pot una màquina tenir pensaments conscients en el mateix i precís sentit en què els tenim vostè i jo? [...]

No són pocs els investigadors en intel·ligència artificial (IA) convençuts que aquesta pregunta té resposta afirmativa; és a dir, creuen que quan dissenyen els programes adequats i els doten dels ingressos i les sortides adients, estan literalment creant ments. Creuen, a més, que disposen d’un criteri científic per determinar si han triomfat o fracassat en aquesta empresa, és a dir, el test de Turing, ideat per Alan M. Turing, pare fundador de la IA. [...]

La IA forta és una tesi insòlita en les teories de la ment, en dos aspectes com a mínim: pot ser formulada clarament i admet una refutació senzilla i decisiva. La refutació és tal que qualsevol persona la pot jutjar per ella mateixa. Diu així. Prenem un idioma que no comprenem; en el meu cas aquest idioma pot ser el xinès. Per a mi, un escrit en xinès és una sèrie de gargots inintel·ligibles. Suposem ara que m’instal·len una habitació que té cistells plens de símbols xinesos. Suposem també que em proporcionen un llibre d’instruccions en català, amb regles que estipulen com s’han d’aparellar uns símbols xinesos amb uns altres. Les regles permeten reconèixer els símbols purament per la forma i no requereixen que jo en comprengui cap. [...]

Imaginem que persones situades fora de l’habitació, i que sí que comprenen el xinès, em van lliurant petits grups de símbols, i que jo, com a resposta, manipulo els símbols d’acord amb les regles del llibre i els lliuro petits grups de símbols. Ara, el llibre d’instruccions és el “programa informàtic”; les persones que el van escriure són els “programadors” i jo sóc “l’ordinador”. Els cistells plens de símbols constitueixen la “base de dades”, els petits grups que em lliuren són les “preguntes” i els grups que jo lliuro, les “respostes”.

Suposem ara que el llibre d’instruccions està escrit de manera que les meves “respostes” a les “preguntes” resultin indistingibles de les d’un nadiu xinès. Per exemple, la gent de l’exterior podria lliurar-me alguns símbols, per a mi desconeguts, que signifiquen: “Quin és el teu color favorit?”, i que després de consultar les instruccions del llibre jo torno símbols, també desconeguts per a mi, que signifiquen: “El meu favorit és el blau, però també m’agrada molt el verd.”. Estic superant el test de Turing pel que fa a comprendre xinès. I, alhora, ignoro totalment el xinès. I en el sistema que descric no hi ha manera que arribi a comprendre el xinès, ja que no hi ha manera que pugui aprendre el significat de cap dels símbols. Estic manipulant símbols, com ho fa un ordinador, però sense adscriure significat als símbols.

El propòsit d’aquest experiment mental és el següent: si jo no comprenc el xinès basant-me només en el funcionament d’un programa informàtic per comprendre el xinès, tampoc no el comprèn aleshores, amb aquest mateix fonament, qualsevol ordinador digital. Els ordinadors digitals es limiten a manipular símbols d’acord amb les regles del programa.

El que he dit per al xinès val per a d’altres formes de cognició. La mera manipulació de símbols no és suficient per ella mateixa per garantir cognició, percepció, comprensió, pensament, i així successivament. I donat que els ordinadors, en la seva qualitat de tals, són dispositius de manipulació de símbols, la mera execució del programa no és suficient per garantir la cognició.”

John SEARLE: “¿Es la mente un programa informàtico?, a Investigación y Ciencia (1990)

Font: AAVV, Filosofia, Areté, Editorial Cruïlla, Barcelona, 2004

Versió imprimible: No som perfecte

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb