xavier | 22 Març, 2008 10:03
El poema ha estat comentat a classe. El contexte, parlat. Però no em puc resistir a lliurar el text a qui el vulgui llegir. Homenatge a un Jovellanos, il·lustrat espanyol, desenganat, empresonat al Castell de Bellver. No resisteixo el cop emocional que signifiquen els darrers versos: el desig de "les petjades d'un home més feliç en un país més lliure". No renunciem a aquest somni.
Hi ha qui diu que la poesia és poc ecològica perquè malbarat el paper. La publicitat a les bústies és poc ecològica. La poesia, una arma carregada de futur, és necessària (Gabriel Celaya).
Per això el lliuro en versió incorporable als apunts:
GARCÍA MONTERO: El insomnio de Jovellanos
Podeu sentir-lo, recitat per l'autor, amb una cadència encantadora, transmetent les múltipes emocions del poema:
Som contingent... què hi farem!
Us podeu orientar per aquest bloc, més bé o més malament, amb l'entrada "Guia per a perplexos" de 26 de gener de 2008.
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||