...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

[...]

xavier | 25 Març, 2008 18:18

"Per molt actual i poderós que sigui en mols països, el vell feixisme ja no és el problema del nostre temps. S'està instal·lant un neofeixisme en comparació amb el qual l'antic quedarà reduït a una forma folklòrica (...) Enlloc de ser una política i una economia de guerra, el neofeixisme és una aliança mundial per a la seguretat, per a l'administració d'una 'pau' no menys terrible, amb una organització coordinada de totes les petites pors, de totes les petites angoixes que fan de nosaltres uns microfeixistes encarregats de sufocar el menor gest, la menor cosa o la menor paraula discordant en els nostres carrers, en els nostres barris i fins en els nostres cinemes."

Gilles DELEUZE, febrer de 1977

Han passat 30 anys i l'estat de por continua instal·lant-se amb la cobertura del terrorisme i la immigració, situant-nos en el fals dilema seguretat/llibertat. Sembla que per tenir més seguretat hem de renunciar a part de les nostres llibertats (fins que ens avesem a ser escorcollats arbitràriament i de forma humiliant als aeroports).

La llibertat no és una amenaça per la seguretat. O ho és per la seva seguretat.

“…

Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo./ Los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo./ Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida./ Los automovilistas tienen miedo de caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados./ La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje miedo de decir./ Los civiles tienen miedo a los militares, los militares tienen miedo a la falta de armas, las armas tienen miedo a la falta de guerras./

Es el tiempo del miedo.

Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo./ Miedo a los ladrones, miedo a la policía./ Miedo a la puerta sin cerradura, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión, miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al día sin pastillas para despertar./ Miedo a la multitud, miedo a la soledad, miedo a lo que fue y a lo que puede ser, miedo de morir, miedo de vivir…”

Eduardo GALEANO, Miedo global. La Gran Orquesta Republicana li ha posat música.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb