...tot llegint filosofia

d'emperadors i esclaus...

xavier | 28 Juny, 2008 23:38

fotografia: Maria Lluïsa Pons, gràcies... Roma 2007

“Encara que haguessis de viure tres mil anys o fins i tot tantes altres vegades deu mil, recorda, no obstant, que ningú perd altra vida que aquesta que viu, i no viu altra que la que perd. De manera que al mateix ve a acabar el més llarg i el més curt. Doncs el present és igual per a tots, i, per tant, igual el que perd, i el que s’abandonà està clar que és tan breu... Perquè ni el passat ni el futur podria ningú perdre-ho. Perquè, d’allò que no és té, com podria hom desprendre’s. Recorda sempre, doncs, aquestes dues coses: una, que totes les coses són des de l’eternitat d’igual aspecte, que es repeteixen cíclicament, i que en res difereix que hom les vegi durant cents anys, dos-cents o un temps infinit; l’altra, que tant el que viu moltíssim temps com el que ha de morir ràpidament, pateixen la mateixa pèrdua. Doncs és el present tan sols d’allò que es veurà privat, donat que tan sols el té a aquest, i allò que hom no té, no ho perd.” (Marc Aureli)

"Engrandiràs el teu poble, no elevant les teulades de les seves vivendes, sinó les ànimes dels seus habitants." (Epíctet)