...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

RIM: trobem-nos-hi

xavier | 25 Març, 2009 22:29

paraula

La riquesa del llenguatge, és riquesa en la nostra comprensió de món, i, per tant, riquesa de la manera com vivim al món. Si tenim moltes paraules, podem dir moltes coses. No renuncieu mai a la complexitat del món, que és complexitat de la vida, i complexitat del llenguatge. Millás, com sempre, ho conta molt bé, avui amb una antiutopia. Cal anar alerta perquè hi ha qui pretén que visquem una realitat simple, que ens pensem i creguem simples, i que només volguem fer coses simples. I ens diuen que allò complexe és amenaçador, per tal que tenguem por i ens autocensurem, i diguem poc, i, per tant, pensem poc i volguem poc. Voleu-lo tot (i no ja, com a l'anunci imbècil aquell de no sé què, sinó amb la conquesta).

A partir de les 00h00' d'avui, 25 de març, està permès fer comentaris a l'article.

Restricciones lingüísticas

JUAN JOSÉ MILLÁS

Diario de Mallorca, dimecres 25 de març de 2009

Soñé que el lenguaje común, el que utilizamos usted y yo todos los días para comunicarnos o descomunicarnos, procedía de una especie de pantano donde se almacenaban los sustantivos, los adjetivos, las construcciones sintácticas, las frases hechas, los verbos, los adverbios, las preposiciones y las conjunciones? Ustedes y yo éramos los conductos, las tuberías por las que fluían diariamente tales reservas. Así, del mismo modo que al abrir el grifo salía agua, al abrir la boca salían palabras. El sistema de conducción era complejo, tanto o más que el del gas, por lo que con frecuencia se producían fugas de significado.

En un momento dado, aconteció una suerte de escasez gramatical que afectó tanto al lenguaje oral como al escrito. Las reservas lingüísticas empezaron a disminuir sin que se diera un fenómeno que contrarrestara tales pérdidas. Siguiendo el modelo aplicado a las épocas de carestía de lluvias, el Gobierno impuso restricciones muy severas al uso de la lengua. No se podía hablar más que entre las siete y las nueve de la mañana, por ejemplo, y las siete y las nueve de la noche, limitaciones que afectaban tanto a las personas físicas como a la radio o a la televisión. En el Parlamento, las intervenciones de los oradores quedaron reducidas a la cuarta parte de lo habitual, siendo prohibidas las metáforas, que acusaban la escasez más que cualquier otra figura retórica. Los periódicos, por su parte, tuvieron que buscar el modo de decir en 40 páginas lo que antes decían en 80, lo que afectó principalmente a las columnas de opinión.

Al verse obligados a formular en poco tiempo lo que antes podían pronunciar a lo largo de las 24 horas del día, los ciudadanos se pasaban la mitad de su existencia ensayando mentalmente el modo de expresarse. Así, los amantes llegaban a sus citas con las palabras elegidas; los políticos procuraban decir algo cada vez que abrían la boca; los vendedores describían las excelencias de sus productos en dos frases. Los teólogos, por cierto, se callaron. A los pocos meses de la puesta en vigor de estas medidas, los pantanos de la lengua recuperaron los niveles anteriores al desastre y se levantaron las restricciones. Pero los ciudadanos abrían ahora el grifo (o la boca) con prudencia.

Comentaris

paraules?

un entre d'altres | 25/03/2009, 23:17

Ara que ja són les dotze, i estava ansiós per comentar l'article, aprofit per dir dues coses.
Tot això de la reducció de les paraules m'ha produït un cert vertígen, perquè moltes vegades pensam que, per les tonteries que es diuen, valdria més simplificar. Però després he pensat amb el que diu sobre els articles d'opinió dels diaris. I és que tal vegada en això és un hi ha el més important que podem treure d'un diari i el que hi ha de més racional, de més filosòfic pot ser, de més humà. O la qüestió de la metàfora. No ho sé. Perquè després resulta que les coses són més precises.
Però, per altra banda, tot això de, després d'acostumar-nos a empobrir-se, com és difícil restablir la conversa.
Tu dius que cal alguna cosa més que la precisió, però Millás no ho deixa gens clar.
De fet, no ser si estalviar-me el comentari.

les teves paraules

xavier, i podria no ser jo | 25/03/2009, 23:24

tot i que hauries d'estar estudiant o dormint, no ho sé, et respondré al teu comentari.
És cert que Millás no ho deixa gaire clar. De fet, jo tampoc no li tenc. Amb aportacions com la teva tal vegada anirem treient-ne alguna cosa en clar.
em crida molt l'atenció el dels teòlegs: per què callen? perquè no poden ser precisos o perquè necessiten d'això tan necessari que pugui ser el llenguatge? pot ser que déu sigui una qüestió (no sé si realitat) que requereixi de la més humana de les nostres capacitats, el llenguatge?
la qüestió de la prudència és el que m'inquieta més. què vol dir que eren prudents? que eren reflexius o que estaven aterrorismats?.

per cert, si algú perceb alguna cosa sospitosa en el fet que a les 00hibusques hi hagi un comentari, i tot seguit jo he escrit la resposta, són coses de les infinites combinacions possibles de l'univers. pura coincidència.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb