...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

B2abc futuribles i subjuntius: Hannah Arendt a Selectivitat (!)

xavier | 27 Juny, 2009 12:21

A partir del curs 2009/2010 canvia la nòmina d'autors que estudiarem amb especial interès per preparar la PAU (Prova d'Accés a la Universitat: ja estaria bé que ens poguéssim dedicar a preparar la pau, però d'alguna manera ho intentam...). Seran: Plató i Aristòtil, Descartes, Hume i Kant, Marx i Nietzsche, i Hannah Arendt.

Després de llargues deliberacions (vos ho jur: llargues i deliberacions) s'incorpora Hannah Arendt, una pensadora del segle XX. Més consens va haver-hi entorn a intensificar Hume, i atenuar Tomàs d'Aquino i Maquiavel. No significarà, no obstant, que deixem d'atendre la filosofia (ciència i política) al Renaixement i la relació fe/raó durant l'Edat Mitjana, aspectes que ens aporten elements fonamentals per pensar el nostre present.

Hanna Arendt es plantejà juntament amb Wittgenstein i Jean-Paul Sartre, i altres (Popper, Feyerabend, Viktor Frankl o Freud). Altres que no s'arribaren a plantejar eren Heidegger, Horkheimer, Adorno, o Foucault). Tot això per tal que us pogueu fer un mapa orientatiu. És important (sense menystenir la resta) la decisió final, per vàries raons:

- permet una incursió al segle XX que només podíem fer tangencialment després de Nietzsche),

- permet visualitzar el pensament de la dona (no és discriminació positiva: Arendt no desmereix res en relació als altres, però, a més explicita que les dones també fan i han fet filosofia),

- permet enfrontar-nos, no només a les discussions filosòfiques de la contemporaneïtat, sinó també a la realitat històrica del segle XX (la tràgica dimensió històrica) i als reptes polítics actuals. I els perills de totalitarisme que romanen latents a les democràcies: cosa no gens marginal en temps incerts com els nostres.

Hannah Arendt

Nascuda al 1905, alumna de Heidegger i exiliada als Estats Units (on arriba l'any 1941) va adquirir gran notorietat a partir de la publicació d'Eichmann a Jerusalem, recull de reflexions i informes sobre els judicis a criminals de guerra nazis i on es va fer cèlebre la seva expressió "banalitat del mal". Entre les seves obres destaquen, a més, Orígens del totalitarisme, La condició humana, Sobre la revolució i Crisi de la República. Va morir l'any 1975 a Nova York.

En recoman l'aproximació als alumnes d'aquests cursos passats i present (algun d'ells n'hem fet cosa a primer). I al setembre hi haurà els apunts, per seguir amb un determinat model.

De moment, un tast: Discurs amb motiu de la concessió del Premi Sonning, Copenhague, 1975 (Hannah Arendt)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb