...tot llegint filosofia

quadern desordenat de materials

LIQUIDACIÓ PER ENDERROC

xavier | 08 Setembre, 2009 21:44

Efectivament, avui (9 de setembre del 2009) es clausura d'alguna manera l'espai d'aquest bloc. Ara, serà d'una altra manera. L'esgotament successiu de l'espai d'emmagatzematge dels recursos i algunes raons altres fan que aquesta no sigui ja la manera mitjançant la qual es completarà la tasca desenvolupada a l'aula. Aquest sé que és motiu de desesperació per a les tres persones que seguiu el bloc amb una certa discontinuïtat, però no és tant: ara m'explicaré.

Els materials de treball s'aportaran a través de l'Aula Virtual de l'IES. En tot aquest temps han aparegut molt de materials i aquests constitueixen el gruix. Els nous, seran esmentats i si a algú li interessen només ha de sol·licitar-los (em refereixo, en aquest cas, als professors i professores que silenciosament ens intercanviam documents, recursos i materials...).

De manera que la gent (alumnes) que només utilitzava el bloc per accedir als recursos s'estalviarà les meves curolles.

Això em permetrà que el bloc sigui un espai paraescolar, que se situï al marge, fora fins i tot, i que permeti el que no permet l'aula: detalls d'esdeveniments, suggeriments varis, comentaris poc acadèmics, reflexions improvisades (ja sé que això ja ho faig a l'aula, però...) i intervencions i impertinències subjectives (això no ho faig a l'aula, no?).

Amb algú(ns) he parlat dels diferents nivells de lectura que tenia aquest espai (sobre allò d'accedir als materials, o entretenir-s'hi un poc) i n'hi ha que sou com a supermariobrothers que arribau al nivell d'allò que no serveix per res (“¿Acaso no tenemos tiempo libre?). Per aquests resta el bloc, en la mesura del possible i l'impossible.

Amb tot aquest excurs (dis-curs, dis-còrrer) va un article de Rafael Argullol, filòsof, sobre la Universitat (o universitat?).

Llegiu-lo primer i després continuau aquí, perquè contaré el final i ja l'haurem feta.

Rafael ARGULLOL, Disparad contra la Ilustración (EL PAÍS, 07/09/09)

I és que és curiós però el que va fer el maquetatge de l'article i va triar els fragments a destacar és un tarat (que o no va entendre l'article o té molt mala idea o les dues coses). Resumint: parla del desencant d'alguns professors universitaris. Apunta primer al desinterès de l'alumnat, i després a les estructures fèrries de la burocràcia universitària accentuades ara amb ja sabeu què. Idò resulta que només en destaca coses relatives al primer element, culpabilitzant als alumnes, i obviant que l'autor de l'article ho posa en relació al segon punt, i a la dinàmica de la societat actual. I és que en tot aquest procés de reforma universitària hi ha coses molt poc clares, interessos deshonestos i molta inutilitat.

Notau com caracteritza l'alumnat universitari. Té gran part de raó, però avui ho tematitzo perquè precisament nosaltres treballam amb alumnes que estan al llindar: preparant-se per a la universitat (d'aquí el caràcter estratègic dels professors de batxillerat, i ja em lobotomitzaran quan vulguin que desisteixi de la idea que hem de procurar estudis universitaris). I en aquests jo hi he trobat precisament el contrari: alumnes inquiets, lúcids, curiosos (de curiositat, no de curiositat). En què hi esdevinguin en tenim part del quefer i els imagin a les facultats essent excepció, amb altres excepcions. Tots tenim biografies tortuoses i potser canviem, però el que s'ha de constatar és que d'existir, existeixen. I perquè els altres són reflexe d'una societat, aquesta sí, cada vegada més lobotomitzada, és que la incidència s'ha de fer en la crítica d'aquesta societat.

EL ROTO, a EL PAÍS (07/09/2009)

He apuntat la qüestió del desinterès de l'alumnat, i amb això també hi podem jugar. Perquè els alumnes interessant tal vegada no siguin els del desinterès, però tampoc els de l'interès, sinó els desinteressats i el de l'inter-ès.

Per tant, aquest bloc romandrà com a espai per a desinteressats amb interès. Tendrà un caràcter informal (com el de moltes de les anotacions fetes fins ara, però accentuadament poc formal: no intentarà ser, en cap cas, pràctic) i pretendrà, com sempre, la participació de vosaltres tres. Un espai de diàleg, que deim mantenint una retòrica filosòfica sovintejada.

Avís per a navegants: Aquest és un bloc amb una declarada aversió al que s'anomena procés de Bolonya, o procés de Convergència Europea a les universitats: és a dir, tal com s'està configurant l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Aquest és un dels motius fonamentals del canvi d'orientació del bloc: amb totes les advertències, però a tutoria jo seguiré explicant descriptivament el procés de transició a la Universitat. No hi ha millor lloc on anar que a la Universitat.

Ara bé: explicit la meva antipatia a Bolonya. Per varis motius que s'aniran treballant.

Aquesta tal vegada és la qüestió pràctica cap a la qual crec que hem de mobilitzar de manera més urgent les nostres consideracions en el moment actual, com a professor@s de secundària, pel caràcter estratègic de la nostra tasca. Hi ha altres urgències, com a ciutadans, com a personetes humanes: conflictes armats, violacions dels drets humans, pobresa... i la qüestió ecològica. Però cadascú ha de saber quina peça és al taulell d'escacs i quina és la casella i on són la resta de peces.

Així que serà motiu de seguiments impertinents.

També sé que hom pot considerar que és un procés gairebé natural, inevitable, una mena de grip A, i que el que ens passa es que confonem els nostres desitjos amb la realitat, la qual s'acaba imposant als nostres desitjos: és cert, la Realitat molt sovint s'acaba imposant. Però al manco procurarem no confondre la Realitat amb els nostres desitjos, no desitjar la realitat, que és pitjor. Volem tenir desitjos al marge de la realitat.

Comentaris

Mil disculpes: però sospito

xavier | 08/09/2009, 21:58

He de dir que si pogués xerrar amb la persona que ha fet el maquetatge de l'article d'opinió d'Argullol no li diria "tarat", que era un recurs expressiu, i que, això sí, li demanaria explicacions.

Tenim un problema

xavier | 08/09/2009, 22:01

He parlat de l'aula virtual.
Diua la RAE, emperò:
(Realidad)
~ virtual.
1. f. Inform. Representación de escenas o imágenes de objetos producida por un sistema informático, que da la sensación de su existencia real.
"Da la sensación (de su existencia real)". Només és una sensació. De fet, no ho és, real. És a dir: no existeix.
Tenim un problema.

Qui vulgui aportar algun material

xavier | 08/09/2009, 22:02

Evidentment, li serà agraït.

Malgrat totes les peticions que he rebut

xavier | 08/09/2009, 22:04

LIQUIDAM per enderroc.
De totes maneres he de dir, que si no me'n desfaig amb l'Aula Virtual, o qualsevol cosa, segurament tornaré al sistema aquest.
Tota aquesta comèdia per això? Us demanareu ara. No: només que avui era àixò el que volia dir, però com Foucault...

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb